REDACCIÓ EIVISSA. La CIOTUPHA informa favorablement sobre la modificació del projecte bàsic del Parador de Turisme d’Eivissa i acorda la declaració de la pedra en sec com a bé d’interès cultural immaterial
La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA) ha acordat en la reunió celebrada aquest matí informar favorablement sobre la modificació del projecte bàsic de rehabilitació del Castell i l’Almudaina d’Eivissa com a futur parador de turisme. En el seu acord, la CIOTUPHA estableix un total de tres prescripcions.
En primer lloc, que on es pretén implantar l’aparcament subterrani s’haurà de realitzar excavació arqueològica i aixecament en 3D del substrat rocós, un cop excavat i deslliurat de runam. Aquest aixecament 3D serà el model exacte a seguir en la reposició de la coberta geològica. Aquesta coberta haurà de ser rígida, no de roca descomposada.
En segon, condicionar l’eficàcia de l’informe al resultat de la valoració de les eventuals restes arqueològiques que puguin aparèixer, de conformitat amb la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears, i amb el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, i en compliment de la prescripció establerta en 2010 per la mateixa CIOTUPHA en relació a aquest expedient.
Finalment, s’ha acordat que el projecte executiu global tant del parador com de l’aparcament haurà de tornar a ser estudiat i aprovat, si escau, per la CIOTUPHA, en aplicació d’allò establert a la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears, sobre criteris d’intervenció en els béns d’interès cultural.
Declaració de BIC immaterial de la pedra en sec
En la sessió d’avui, la CIOTUPHA també ha acordat aprovar la declaració com a bé d’interès cultural immaterial el procediment tradicional de la pedra en sec, per tal que s’elevi al Ple del Consell Insular. Aquesta iniciativa se suma a la ja iniciada per part del Consell d’Eivissa, com a administració pública responsable del patrimoni cultural eivissenc, de participar en la candidatura internacional de la pedra en sec per formar part de la Llista representativa de patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO, impulsada per Grècia i Xipre, i amb la incorporació de Portugal, Suïssa, França, Croàcia, Bulgària i Espanya.
L’objecte de declaració és el conjunt de coneixements, procediments, tècniques i tipologies que condueixen a la construcció de parets amb pedra seca a l’illa d’Eivissa. Una rudimentària tècnica que no emprava ni ciment, ni morter i, és per això que se’n diu paret de pedra seca. Es tracta de l’habilitat de saber conèixer les pedres i seleccionar-les segons formes i mides. I, sobretot, la saviesa de saber-les col·locar, encaixant-les segons formes o models determinats.
La construcció de parets de pedra seca a Eivissa segurament es pot remuntar als temps dels primers pobladors de l’illa. Però el que és realment interessant és la pervivència, especialment al camp, no només de les estructures fetes amb aquesta tècnica, sinó també del conjunt de coneixements i procediments per seguir fent parets de pedra seca.
Aquest ofici tradicional o conjunt de coneixements, part inherent del nostre patrimoni cultural, que suposa la modificació de l’espai natural i la seua antropització, conferint-li uns valors que la comunitat reconeix com a propis, com a identitaris, i per tant susceptible de ser declarat bé d’interès cultural Immaterial.
Com a mesures de protecció, foment i difusió, es planteja que el primer pas per a la salvaguarda del patrimoni és l’estudi i la documentació del bé. També la subvenció i promoció dels usos tradicionals, oferint des de l’Administració pública facilitats i mesures que contribueixin a lluitar contra la desaparició d’aquest procediment tradicional que conforma part del nostre patrimoni cultural, i determina en gran mesura el paisatge cultural propi de l’illa d’Eivissa.
