Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Joaquim Mallafrè a Ciutadella

PERE GOMILA. QUADERN DEL TURÓ. 28.04.2022

En ocasió del centenari de la publicació d’una de les obres fonamentals del segle XX, la novel·la Ulisses de James Joyce, l’Institut Menorquí d’Estudis, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat una conferència de Joaquim Mallafrè, el primer traductor d’aquesta obra al català. L’acte es realitzarà dia 6 de maig a Can Saura a les 20 h i representa una oportunitat única de poder gaudir del mestratge i la saviesa d’un dels grans traductors en llengua catalana i, a la vegada, de poder tenir una guia per entendre més un text literari que va inaugurar noves tècniques narratives i va dur quasi al límit les possibilitas expressives del llenguatge.
Joaquim Mallafrè (Reus, 1941) és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i va ser professor a la universitat Rovira i Virgili de Barcelona. La seva tasca com a tradcutor representa un important llegat per a la llengua catalana. Ja ho seria tan sols per l’extraordinària traducció de l’Ulisses, però, a més, Mallafrè ha traduït altres obres de Joyce i autors com Samuel Beckett, Henry Fielding, Laurence Sterne, Rudyart Kippling o Utopia de Thomas More, entre d’altres. A més, ha combinat aquesta activitat amb la publicació d’importants obres d’assaig com De bona llengua, de bon humor (1994), una recopilació d’articles; Llengua de tribu i llengua de polis (1999), un assaig que és el cos central de la seva tesi doctoral i que va més enllà de la traducció per endinsar-se en terrenys com l’antropologia lingüística o la sociologia, o Uns i altres. Literatura i traducció (2016). Mallafrè és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i va ser finalista del Premio Nacional de Literatura del Ministerio de Cultura i Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya per la traducció d’Ulisses. L’any 1998 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.

L’extraordinària traducció de l’Ulisses de Mallafrè ens permet penetrar d’una manera àgil i entenedora en una novel·la en general difícil de llegir per la seva complexitat estructural i lingüísitca, una obra que presenta uns grans reptes als traductors a altres llengües i que Mallafrè va saber resoldre amb un gran mestratge i un gran sentit de la llengua. Deia Josep Isern en un article de 1990: “La traducció de Joaquim Mallafrè… iniciada pel seu compte l’any 1972 va ocupar-li el mateix temps  –set anys–  que Joyce va esmerçar a escriure la novel·la. Això dona una idea de l’escrupolositat del treball del professor reusenc. La versió de Mallafrè, una autèntica recreació, recull expressions de l’argot popular del Baix Camp, cançons populars, refranys i, quan ha de reproduir referències textuals de Shakespeare o de l’Odissea, utilitza les traduccions originals que Sagarra, Magí Morera o Carles Riba varen fer en el seu moment.”
Per la seva banda, Jem Cabanes comentava, arran de la primera edició de la traducció: “El text de Joaquim Mallafrè revela -contra la idea general entre nosaltres, i no pas perquè sí- que el sancta sanctòrum de l’Ulisses joicià no ho és gens, de tenebrós, d’incomprensible. Ben altrament, ens el manifesta lluminós, i complex -això sí! Ens el manifesta entenedor, fet per ésser entès, intel·ligible. Amb això la traducció catalana estableix -l’original essent, és clar, intel·ligible- la seva genuïnitat. Precisament perquè s’entén; com l’original mateix. Perquè satisfà, en altres paraules, un dels criteris essencials de tota traducció: el d’ésser trans-posició, trans-lació, tra-ducció.

Al marge de l’Ulisses és absolutament recomanable la lectura del llibre citat més amunt Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària, editat per Quaderns Crema l’any 1991, obra de gran interès no tan sols per al traductor, sinó també per a qualsevol persona interessada en temes lingüístics i de teoria literària, on el lector hi trobarà un panorama històric de la traducció, una formulació teòrica sobre la traducció en general i les diverses especialitats, però també les bases antropològiques de moltes expressions de la llengua que el traductor ha de conèixer per a una correcta interpretació i versió de l’obra literària.
L’oportunitat d’escoltar Joanquim Mallafrè a Menorca i, a la vegada, de poder gaudir d’una guia de lectura de l’Ulisses de Joyce representa una gran ocasió per a qualsevol persona interessada en la literatura i en la lectura en general.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.