Lluís Solà i Miquel Desclot, guanyadors dels XXXIV Premis Cavall Verd

Miquel Desclot
REDACCIÓ PALMA. Lluís Solà i Miquel Desclot, guanyadors dels XXXIV Premis Cavall Verd. 
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana retrà homenatge a Guillem d’Efak a Manacor

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) lliurà, a Manacor els guardons de la XXXIV edició dels Premis Cavall Verd que enguany són per a Lluís Solà i Miquel Desclot.

Lluís Solà ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra Poesia Completa (Edicions de 1984) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2016.

Miquel Desclot reb el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any per Cançoner, de Francesco Petrarca (Proa) del poeta i humanista italià del segle XIV.

L’acte d’entrega dels guardons tendrà lloc dissabte, durant una jornada literària a Manacor.

Premi Josep Maria Llompart

Poesia Completa de Lluís Solà (Vic, 1940) desgrana amb poc més de mil pàgines la poesia de l’autor d’ençà de 1958 fins al 2015. A més, el volum publicat per Edicions de 1984 també aplega quaranta-dos llibres inèdits que fan de l’obra un minuciós repàs per la paraula més personal de l’escriptor i sobre la necessitat del mot per entendre el món i l’home.

El llibre consta de dues parts principals. Per un costat, els poemes dels inicis de l’autor fins a l’any 1999, i una segona part de l’obra poètica posterior i que encara no havia estat publicada. En ell aprofundeix en la seva idea d’un poeta que parla de la persona “en el seu conjunt” a partir d’una base fonamental que defineix l’obra de Solà, com és la importància de la paraula per recollir-hi en ella els elements de la vida.

El fet poètic, la importància de la poesia per “salvar els homes per esdevenir més dignes” forma part d’aquesta primera part del volum amb un Solà més reivindicatiu. Mentre que la segona part, més reflexiva segons apunta el propi autor, aprofundeix en la condició humana i el paisatge que ens conforma, sempre lligat al seu món més personal. És, en definitiva, i com apunta el propi autor “un llibre que va directe al cor de la poesia”.

Premi Rafel Jaume

L’obra guanyadora del premi Rafel Jaume, Cançoner, Francesco Petrarca, traduïda per Miquel Desclot, ha estat publicada per Proa. En ella es recullen els 8.000 versos lírics del considerat pare de l’Humanisme, Francesco Petrarca.

L’obra de Petrarca és el primer cançoner de la poesia lírica europea, que es convertí en model poètic fins a principis del segle XX. Precisament, la importància de Petrarca, segons relata la pròpia editorial, rau en el fet d’haver creat un espai líric plenament humà en què s’han reconegut els poetes moderns.

Miquel Desclot s’embarcà en aquesta traducció l’any 1994 traduint la part incompleta d’Usbald Cardona. Un treball que ha anat fent amb els anys fins a presentar ara una edició íntegra i bilingüe que restava pendent en la còmput de la literatura traduïda al català. No debades, els versos de Petrarca han marcat durant dècades els poetes occidentals.
En ell, Desclot empra un català “d’ara, però culte” com explica el traductor, on s’ha servit de “l’edició canònica” de l’obra de Gianfranco Contini, però també edicions posteriors en italià “molt més acotades” que li han facilitat un procés de traducció llarg i interromput.

“Amb Petrarca ens trobam la ment i l’ànima d’un poeta que no és tant immediatament atractiu però que trama un relat subjacent i constant” amb la seva renovació del llatí i la tornada als clàssics. Per a Desclot la tasca de traductor és la d’un “escriptor que ha de tenir la humilitat de servir a l’altre i l’orgull de sentir que està fent una feina nova”, apunta Desclot.

Valoració del jurat

El jurat, conformat per Rafel Guillem, Bernat Joan, Maria Llopis, Pere A. Pons, i la vicepresidenta de l’AELC per les Illes, Fanny Tur, es reuní a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) el 17 de març.

Segons apunta la vicepresidenta de l’AELC Fanny Tur, el jurat tot i destacar el bon nivell de les obres en català editades al llarg de 2016, va valorar i qualificar aquestes dues com a “autèntiques fites culturals que només es donen una vegada cada molts anys”. Els membres del jurat varen manifestar també que es tracta de dues obres i dos guardonats que donen prestigi als Premis.

La literatura en català tenia en la traducció del Cançoner de Petrarca una de les seves fites pendents més importants, i que ara gràcies a Miquel Desclot s’ha assolit. “Aquesta obra és el fruit de molts anys de treball per part del poeta i traductor, i ara ens ofereix una versió magistral, íntegra i bilingüe dels 7.785 versos en 366 poemes (1 per a cada dia de l’any més 1) que integren la magna obra de l’humanista toscà”, apunten.

Pel que fa a la Poesia completa de Lluís Solà, publicada per Edicions de 1984, destaquen que, juntament amb els 40 poemaris inèdits, converteix el volum “en un dels esdeveniments poètics i literaris més importants de la dècada”, fent honor a l’afirmació del propi Solà en el pròleg del llibre quan defineix el poeta com l’home de les paraules:

“… És possible que l’home, i en primer lloc l’home de les paraules, el poeta, hagi confiat massa en el poder de les paraules. Ara bé, que després de tanta devastació i de tanta negació encara hi continuem confiant,… probablement és una prova conclusiva de la nostra necessitat de la paraula.”

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també destaca que la celebració d’enguany tendrà lloc a Manacor ja que en aquesta edició l’escriptor homenatjat és Guillem d’Efak.

Col·laboració institucional

Per segon any consecutiu els premis Cavall Verd compten amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, institució que aposta per aquests guardons literaris amb 34 anys d’història i que han premiat les veus poètiques més rellevants dels territoris de parla catalana.

Homenatge a Guillem d’Efak

Com ja és tradició en la celebració d’aquests guardons, els Cavall Verd també retran homenatge a un escriptor de les Illes Balears. Enguany l’autor que rebrà tribut serà a Guillem Fullana i Hada d’Efak (Guinea Equatorial, 1929 – Mallorca, 1995).

Poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural, fou un polifacètic autor que, amb la seva paraula vivaç, captivà.

D’Efak nasqué a Asobla, Rio Muni (Guinea Equatorial) fill d’un guàrdia colonial de la Guàrdia Civil manacorí i de mare de la tribu dels fang. Als dos anys el duen a Manacor, a la barriada del Barracar, amb la germana del seu pare, Margalida Fullana, que juntament amb la seva mestra de parvulari, Lluïsa Fuster, tendran gran influència en la vida del jove escriptor i cantant.

Començà a escriure poesia de molt jove, als setze anys, i ja llavors rebé els primers premis literaris atorgats per la premsa mallorquina. Freqüentava les festes literàries i el 1956 Josep Maria Llompart li publicà el seu primer llibre de poemes, influïts per la Generació del 27, El poeta i la mar. Més tard, fruit d’una experiència laboral a Alsàcia, publicà El poeta i la mina (1966). La seva producció poètica no s’aturà i el 1966 obtingué el premi Carles Riba de poesia per Madona i l’arbre. Entre popular i innovadora la seva poesia té una gran vivacitat en obres com Poeta en bicicleta (1984) o Capellet de vidre (1995).

El seu darrer llibre poètic sortí publicat el 2010 sota el títol Manual inacabat (per anar per la vida). L’any passat, el Gall Editor publicà un volum amb la seva obra poètica.

A més de narrador (La ponentada gran) i traductor (Ivanhoe de Walter Scott) fou autor teatral, especialment d’obres per a infants. Destaca per la seva popularitat El dimoni cucarell.

Però Guillem d’Efak és també conegut per la seva vessant de cantant. Als anys seixanta fou un membre de la Nova Cançó catalana. Entre música de jazz i popular de Mallorca, algunes de les seves cançons han estat i són interpretades per diversos cantants i grups. A més, el seu activisme cultural el portà també a la promoció teatral i musical des de locals emblemàtics com la Cova del Drac de Barcelona. Un activisme que no abandonà mai.

Ressenyes biogràfiques dels guanyadors

PREMI JOSEP MARIA LLOMPART: LLUIS SOLÀ

Lluís Solà (Vic, 1940) es una de les veus poètiques de referència en la literatura catalana. Poeta i dramaturg publicà el seu primer llibre l’any 1975 sota el títol Laves, escumes. Però la seva estima per les lletres versades també el dugueren a impulsar la revista de poesia Reduccions, de la que n’és director.

La seva poesia parteix del món i la natura per a, tal com ha explicat el propi autor, reflexionar sobre “allò que afecta a tots els homes i dones”, que no són altres que els temes universals de l’amor, la mort o la bellesa. El crític Àlex Broch ha qualificat la poesia de Solà com a “descriptiva però al servei d’un pensament” que es centraria en l’ésser humà.

La seva obra poètica ha estat reconeguda al llarg dels darrers anys, en especial d’ençà de la publicació de De veu en veu, una obra que arreplega els seus poemes escrits entre 1960 i 1999. Aquesta obra tingué el reconeixement amb el

Premi Quima Jaume a la creació poètica i el Premi de la Crítica de poesia catalana. Solà continua la seva producció i el 2003 publica L’arbre constant, un recull de sis poemaris que alternen el vers i la prosa poètica. Segueix l’antologia Entre bellesa i dolor: Obra poètica inèdita (2010) i Al llindar de l’ara (2010). Tres anys després publicà l’assaig sobre poesia catalana La paraula i el món.

La seva poesia completa arribà l’any passat de la mà d’Edicions de 1984 que inclou poemaris inèdits. Però l’activitat de Solà no s’atura i aquest any ha publicat el recull de proses Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016).

A més de la poesia, Lluís Solà ha viscut també el món del teatre, com a autor i director, amb obres estrenades: Aproximació al grau zero, Detall de cossos a la sorra o Progressió. En la seva tasca de director ha fet obres d’Strinberg, Esquil o Brossa, entre d’altres. També destaca la seva activitat com a traductor, amb versions de Kafka, Dürrenmatt, Handke, en teatre, i de Rilke, Rimbaud, Pound o Pessoa, entre d’altres, en poesia.
La seva tasca com escriptor va de la mà de la seva vessant cívica per assolir el reconeixement ple de la llengua catalana.

PREMI RAFEL JAUME: MIQUEL DESCLOT

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 1952) és conegut amb el pseudònim de Miquel Desclot. És traductor, escriptor i professor. Estudià Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i exercí com a professor universitari a Bellaterra i Durham (Anglaterra) entre 1975 i 1992. L’any 1992 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la literatura.

Amb més de quaranta llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, cal esmentar els llibres de poesia Cançons de la lluna al barret (1978), un dels seus primers poemaris, Juvenília (1983), Com si de sempre (1994) o Fantasies, variacions i fuga (2006). Les seves traduccions o versions constitueixen veritables creacions poètiques aplegades a Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1994) i De tots els vents (2004). A més, la seva obra poètica està recollida en nombroses antologies.

Ha rebut nombrosos premis literaris tant de poesia com de prosa, com el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985) per la versió de Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire; el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers (1988) per la versió de Llibres profètics de Lambeth, de William Blake, el Premi Crítica Serra d’Or en memòries (1993) pel Llibre de Durham. A més, també ha rebut el Premio Nacional de Literatura infantil (2002) per Més música mestre!

El 2016 fou guardonat amb el Premi Joan Coromines, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, en reconeixement a la seva tasca de difusió de la llengua catalana, principalment en els àmbits de la poètica, la prosa, l’ensenyament, la traducció i la música.

Desclot manifesta que, en els seus inicis, es va sentir atret tant per la lírica medieval com per la popular, i que, després d’uns anys de descobriments i experimentacions, el va moure una clara intenció d’utilitat pública i de comunicació. Avui reconeix que les coses han evolucionat arran dels canvis polítics i de l’avanç de les noves tecnologies, les quals han provocat un empobriment del llenguatge i constata que la poesia té un paper secundari en la societat actual.

Història dels Premis Cavall Verd

Els Premis Cavall Verd són una iniciativa de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Aquests es concedeixen d’ençà de 1984 i enguany arriben a la seva 34a edició. És la junta de l’AELC a les Illes qui els organitza, encara que abasten la totalitat dels territoris de parla catalana.

Els guanyadors de la passada edició foren Màrius Sampere, premi Josep Maria Llompart de poesia per L’esfera insomne (LaBreu Edicions) i Jaume M. Jaumà que obtingué el Premi Rafel Jaume per la traducció per Irlanda Indòmita, 150 poemes de W.B. Yeats (Edicions de 1984) de l’escriptor irlandès i Premi Nobel de Literatura, William Butler Yeats.

Han guanyat el premis Cavall Verd alguns dels noms més destacats de la literatura catalana com Marià Villangómez, Miquel Bauçà, Pere Gimferrer, Joan Teixidor, Ponç Pons, Vicent Andrés Estellés, Antoni Vidal Ferrando, Miquel Martí i Pol o Montserrat Abelló, entre d’altres.

A més, des de fa uns anys els premis es dediquen a la memòria d’un poeta illenc del segle XX. En ocasions anteriors s’han dedicat a Llorenç Moyà, Marià Villangómez, Pere Capellà, Guillem Cabrer, Gumersind Gomila, Maria Antònia Salvà, Damià Huguet, Andreu Vidal, Miquel Àngel Riera o Blai Bonet.

Cronologia dels guanyadors

2016. Premi Rafel Jaume: Irlanda Indòmina, 150 poemes de W.B. Yeats, a cura de Jaume M. Jaumà. Premi Josep M. Llompart: Màrius Sampere per L’esfera insomne.
2015. Premi Rafel Jaume: Fulles d’herba, de Walt Witman, a cura de Jaume C. Pons Alorda. Premi Josep M. Llompart: Marc Romera per La nosa.
2014. Premi Rafel Jaume: Per entre els dies (antologia poètica), de Marin Sorescu, a cura de Xavier Montoliu i Corina Oprae. Premi Josep M. Llompart: Jordi Larios per Rendezvous.
2013. Premi Rafel Jaume: Vint esmorzars cap a la mort, de Dilip Chitre, a cura de Gemma Gorga. Premi Josep M. Llompart: Txema Martínez per Dol.
2012. Premi Rafel Jaume: Tomba de Lou, de Denise Desautels, a cura d’Antoni Clapés. Premi Josep M. Llompart: Francesc Garriga per Ragtime.
2011. Premi Rafel Jaume: Udols d’un llop de paper, antologia de Tadeusz Różewicz, a cura de Josep-Antoni Ysern. Premi Josep M. Llompart: Antoni Marí per Han vingut uns amics.
2010. Premi Rafel Jaume: Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare, d’Ismaël Aït Djafer, a cura de Maties Tugores. Premi Josep M. Llompart: Antoni Clapés per La llum i el no-res.
2009. Premi Rafel Jaume: Ofici de paciència, d’Eugénio de Andrade, a cura d’Antoni Xumet. Premi Josep M. Llompart: Miquel Cardell per Les terrasses d’Avalon.
2008. Premi Rafel Jaume: Obra poètica, de Salvatore Quasimodo, a cura de Susanna Rafart i Eduard Escoffet. Premi Josep M. Llompart: Joan Margarit per Casa de Misericòrdia.
2007. Premi Rafel Jaume: Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963, de Sylvia Plath, a cura de Montserrat Abelló. Premi Josep M. Llompart: Hilari de Cara per Absalom.
2006. Premi Rafel Jaume: Els cants de Maldoror, del comte de Lautréamont, a cura de Ricard Ripoll. Premi Josep M. Llompart: Susanna Rafart per Baies.
2005. Premi Rafel Jaume: Cants de Giacomo Leopardi, a cura de Narcís Comadira. Premi Josep Maria Llompart: Margarita Ballester per Entre dues espases.
2004. Premi Rafel Jaume: Maleïdes les guerres, a cura de Jordi Cornudella. Premi Josep Maria Llompart: Ponç Pons per Pessoanes.
2003. Premi Rafel Jaume: Sonets de William Shakespeare, a cura de Salvador Oliva. Premi Josep Maria Llompart: Montserrat Abelló per Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002.
2002. Premi Rafel Jaume: Clavats a la carn del món de Iehuda Amikhai, a cura de Manuel Forcano. Premi Josep Maria Llompart: Jordi Pàmias per Narcís i l’altre.
2001. Premi Rafel Jaume: Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound, a cura de Francesc Parcerisas. Premi Josep Maria Llompart: Gaspar Jaén i Urban per Pòntiques.
2000. Premi Rafel Jaume: L’arxipèlag i Les Elegies, de Friedrich Hölderlin, a cura de Jordi Llovet. Premi Josep Maria Llompart: Enric Sòria per L’instant etern. Premi Blai Bonet: Maria Barbal per Carrer Bolívia. Premi Jaume Vidal Alcover: Rodolf Sirera per Punt de fuga.
1999. Premi Rafel Jaume: Fragments de Novalis, a cura de Robert Caner-Liese. Premi Josep Maria Llompart: Bartomeu Fiol per Cave carmina, capecanes. Premi Blai Bonet: Imma Monsó per Com unes vacances. Premi Jaume Vidal Alcover: Marià Villangómez per Les germanes captives.
1998. Premi Rafel Jaume: Digue’m la veritat sobre l’amor, de W.H. Auden, a cura de Narcís Comadira. Premi Josep Maria Llompart: Antoni Marí per El desert. Premi Blai Bonet: Julià de Jòdar per L’àngel de la segona mort. Premi Jaume Vidal Alcover: Carles Alberola per Mandíbula afilada.
1997. Premi Rafel Jaume: La metamorfosis de Publi Ovidi Nasó, a cura de Jordi Parramon. Premi Josep Maria Llompart: Ramon Bach per L’ocell imperfecte.
1996. Premi Rafel Jaume: Per tot coixí les herbes (versions de la lírica japonesa), a cura de Miquel Desclot. Premi Josep Maria Llompart: Ponç Pons per Estigma.
1995. Premi Rafel Jaume: Foc Blanc, de Xosé Maria Álvarez Cáccamo, a cura de Xúlio Ricardo Trigo i Júlia Cortés. Premi Josep Maria Llompart: Miquel Martí i Pol per Un hivern plàcid.
1994. Premi Rafel Jaume: La mort d’Empèdocles, de Friedrich Hölderlin, a cura de Jordi Llovet. Premi Josep Maria Llompart: Enric Sòria per Compàs d’espera.
1993. Premi Rafel Jaume: To Àxion Estí d’Elitis, a cura de Rubèn Montanyès. Premi Josep Maria Llompart: Antoni Vidal Ferrando per Calvari.
1992. Premi Rafel Jaume: D’amor. Trenta poemes, de Robert Graves, a cura de Josep M. Jaumà. Premi Josep Maria Llompart: Jaume Pomar per Les quatre estacions.
1991. Premi Rafel Jaume: Feliu Formosa. Premi Josep Maria Llompart: Vicent Andrés Estellés.
1990. Premi Rafel Jaume: Quatre poetes portuguesos, a cura de Ponç Pons. Premi Josep Maria Llompart: Joan Teixidor.
1989. Premi Rafel Jaume: Ossos de sípia, d’Eugenio Montale, a cura de Joan Navarro i Octavi Monsonís. Premi Josep Maria Llompart: Pere Gimferrer.
1988. Premi Rafel Jaume: Poemes / Versek, d’Attila József, a cura de Eduard J. Verger. Premi Josep Maria Llompart: Josep M. Sala Valldaura per En aquest dau del foc.
1987. Premi Rafel Jaume: Marià Manent i Maria Dolors Folch. Premi Josep Maria Llompart: Feliu Formosa per Semblança.
1986. Premi Rafel Jaume: Xavier Benguerel. Premi Josep Maria Llompart: Miquel Bauçà per Marsala.
1985. Premi Rafel Jaume: Isabel o el test de l’alfàbrega, de John Keats, a cura de Marià Villangómez. Premi Josep Maria Llompart: Joan Vinyoli per Passeig d’aniversari.
1984. Premi Rafel Jaume: Joan Perucho per Quadern d’Albinyana.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *