Nom : Can Morató
Datació: 1922
Adreça: Pol. IV Parc. 675 Entre la carretera al Port de Pollença, el torrent de Sant Jordi i el cami Joanot. Pollença
Illa: Mallorca
Titularitat: Privada
Tipologia: Ben immoble
Sector: Indústria tèxtil
Fitxa descriptiva: L’impulsor de Can Morató va ser Rafael Morató, gendre de Pere Bosch Oliver, propietari d’uns tallers de catifes a Esporles. Per assegurar-se que l’empresa funcionaria varen instal.lar una sèrie de telers pels corredors de Claustre de Santo Domingo. Vist l’èxit comercial de la producció, l’any 1922, es va construir a l’entrada del poble per la carretera del Port, la fàbrica que actualment coneixem.
L’empresa de can Morató va produïr catifes d’alta qualitat que eren exportades a Barcelona, Santander, Bilbao i Sant Sebastià. Hem de dir que el primer falangista de Pollença, del que se’n tenen dades, va ser el fil de Rafel Morató; Pere Morató Bosch, que quan encara era estudiant amb 16 anys, es va donar d’alta el 4 de febrer de 19361 . Durant els anys de la Guerra Civil la fàbrica va continuar activa amb la fabricació de mantes i sacs de llana.
L’èxit de la producció va permetre el funcionament de la fàbrica de Pollença i una altra que es va instal.lar a Alcúdia. La fàbrica va romandre activa fins els anys 1959-1960 en que va deixar de funcionar, entrant l’edifici en un estat d’abandó que dura fins avui.
La fàbrica respón a la tipologia fabril més comuna i està localitzada a les afores del nucli urbà i pròxima a una torrent i se configura a partir d’uns grans espais on poder ubicar maquinària i obrers, de planta rectangular, sòtils a dues vessants i grans obertures laterals per millorar l’entrada de llum.
El taller estava format per tres grans sales, o sales principals, a més d’altres departaments.
La sala de la maquinària, on es feia tot el procès d’elaboració de la llana, des que la llana arrivaba fins que es convertia en troca.
La sala de la tintoreria, on es tenyia la llana. A aquesta sala hi havia unes piques o “barques” on es posava el producte per tenyir i unes calderes grans per encalentir l’aigua. Just a la vora d’aquesta sala hi havia una dependència on s’aixugava la llana ja tenyida.
La sala dels telers era la tercera gran sala i estava situda davant la sala de la maquinària, separada pel pati central.
A part d’aquestes dependències, necessàries per dur endavant totes les tasques de producció, també hi havia la casa dels amos, avui pràcticament esbucada, i altres dependències més petites destinades als dibuixants, així com a d’altres dedicades a magatzem, fusteria, ferreria, despatxos, etc.
Crèdits:
Fotos: Consell de Mallorca
Redacció de la fitxa: Pilar Esteve i Andreu Carles López Seguí
Darrera revisió: 11.06.2015
Bibliografia, referències i enllaços:
Incoació BOIB 12/06/2001
[gview file=”http://artxipelag.com/wp-content/uploads/2015/06/Can-Morato.pdf”]
Declaració BOIB 12/03/2002
[gview file=”http://artxipelag.com/wp-content/uploads/2015/06/morato_bic.pdf”]
