Nom: Can Ribas (Son Sardina)
Titularitat: Privada
Tipologia: Bé immoble
Sector: Tèxtil
Can Ribas és el nom col·loquial pel qual coneixem el consorci tèxtil que fundà Vicenç Juan i Rosselló, durant la dècada de 1830, a partir d’un petit taller menestral propietat del seu sogre Gabriel Ribas. En morir el fundador l’any 1882, l’empresa passà a anomenar-se Herederos de Vicente Juan, i des de llavors, el petit negoci familiar es transformà en el major productor tèxtil de Mallorca.
El taller de Can Ribas de Son Sardina és un dels cinc centres de producció perifèrics que adquirí l’empresa entre els anys 1862 i 1872 (Possessions de Palma, 2013). D’aquesta fàbrica tenim constància a partir del treball de l’historiador Joan Roca Avellà (2006), Llana, vapors, cotó y negoci. Una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del vuit-cents. El cas de Can Ribas (1850-1885); i del llibre del també historiador i dinamitzador cultural Gaspar Valero (2014), Son Sardina. Història i Patrimoni, el qual n’afegeix valuosa informació oral.
Joan Roca disposa l’establiment de la fàbrica de Son Sardina l’any 1871. Per a la direcció d’aquest nou emplaçament, es va designar un mestre teixidor de la localitat que suposadament ja havia mantingut relacions comercials prèvies amb la família Juan. Una carta dirigida a l’empresa valenciana: Cruz y Mata en Compañía, datada el 20 de juliol així ho constata:
«Para poderle servir con más actividad en mis remesas, se está concluyendo una nueva fábrica de unos 100 telares (manuals), montada para la elaboración de las telas que tanto me solicitan en ésa de Valencia y en Alicante. Pues se principió su construcción hace unos cinco meses y, a Dios gracias, en breve va a terminar (…) agregada al número de mis restantes fábricas, esta nueva, a mucha mayor escala, será su único objeto la confección de cuadros y listados» (Copiadors de l’empresa, citat per Roca, J., 2006, p.45)
Desprès de la mort de Vicenç Juan l’any 1882, Pere d’Alcàntara Penya realitzà un inventari dels béns del difunt a efectes de facilitar el repartiment patrimonial entre llurs hereus. En aquest document apareixen detallades les propietats de la família a Son Sardina:
«9. Otra casa situada en el caserío de Son Sardina, del término municipal de Palma, donde está establecida una fábrica de tejidos mayor, que consiste en planta baja y piso superior, conocida como Can Tarrola y situada en la zona quinta cuartel cuartom que linda por la izquierda por el camino llamado “dels Reys”, donde tiene el portal principal, con tierras del mismo D. Vicente Juan y Rosselló; por la derecha con tierra de Margarita Romaguera y por la parte posterior, mediante callejón, con otro edificio del mismo Juan y Roselló. Su valor, 7.500 pesetas.
- Otro edificio que sirve de almacén con algorfa enclava a la parte izquierda del mismo que linda por la derecha entrando con casas de Margarita Romaguera y Herederos de Jayme Vich, por la izquierda con tierras del propio Vicente Juan, y por se frente con el callejón que separa la finca de la anteriormente descrita y por el fondo con tierras de Antonio Juan Vich y de Paula Florit. En esta finca existe una cisterna inmediata al callejón. Su valor 2.000 pesetas.
- Un cuartón de tierra, poco más o menos, que linda por el norte con tierras de Paula Florit, Mariana Florit y Vicente Tugores, por el sur con camino dels Reys y por el este con la fábrica y el almacén antes descritos y por el oeste con el predio Son Aixut, de Fausto Melià. Su valor 580 pesetas.
- Otro edificio situado en el mismo caserío de Son Sardina, también fábrica de tejidos, consistente en la planta baja y algorfa, conocido como can Huyet, antes Son Pachs, situado en el camino denominado Passatemps, donde tiene su entrada principal, habiendo una franja de terreno a derecha e izquierda. Linda por la derecha entrando con camino que desde el de Passatemps va a la carretera de Sóller, por la izquierda con la casa de doña Isabel Mayol, y por el fondo con tierra de don José Pascual y Pons. Su valor 3.000 pesetas.» (Roca, J., 2006, p.196)
La fàbrica confeccionava tela de llista i fou un element clau en el dinamisme econòmic, tant del barri com d’altres llocs propers. Segons declaracions de Ramón Pedrosa, president del Club de la 3a edat de Son Sardina al programa d’IB3 Anem de Marxa, Can Ribas donava feina aproximadament a unes 70 persones, la majoria dones de Son Sardina, però també d’Establiments. Aquesta circumstància es deu al fet que els homes es dedicaven majoritàriament a l’agricultura (IB3, 2015). En aquest sentint, segons informació oral de Pedro Juan Llobera, monsenyor Mairata tenia sempre preparada una llista de veïns de Son Sardina per anar-hi a fer feina a la fàbrica. Així mateix, a Son Sardina només es teixia, i si la roba havia de ser emmidonada es duia a la fàbrica de la Ferreria. A Son Sardina arribava el fil i es feien els rodets, s’ordia i es teixia (Valero, G., 2014).
Tot i que els primers telers de la fàbrica eren manuals, amb el temps passaren a ser mecànics. Els primers telers d’aquest tipus funcionaven amb un motor de gas pobre de la marca Otto-Deutz d’uns 40 cavalls de potència que també movia una alternadora que produïa llum elèctrica (Informació de Pep Cañameras –ex treballador de Can Ribas– citada per (Valero, G., 2014)). Si atenem a una informació de la revista Tècnica de setembre de 1933, aleshores, la fàbrica de Son Sardina disposava de 35 telers de cotó. Pel que fa a la direcció de la fàbrica, s’hi va fer càrrec, a partir de la dècada de 1940, Antoni Juan Mutel –nét del fundador– qui ja comandava la fàbrica de la Soledat. Antoni Juan, dirigí la MITSA –Manufacturas e Industrias Textiles– a Son Sardina fins la liquidació l’empresa l’any 1964; encara que hi va seguir amb l’activitat de la fàbrica uns mesos més pel seu compte (Valero, G., 2014).
La informació cadastral determina que l’ús principal de la parcel·la segueix sent industrial. Dels 1.704m² construïts, 1.264 m² pertanyen al taller i 43m² són d’aparcament. Així mateix, també hi consten dos magatzems de 183m² i 12m², així com un habitatge de 202m². Possiblement aquest habitatge fou el regentat pel capatàs i la seva família.
Com a reflexió final, cal destacar el doble valor patrimonial de la fàbrica tèxtil de Son Sardina. Per una banda, la conservació de les diferents estructures és fantàstica i gairebé no han sofert alteracions amb el pas del temps, el que fa d’aquest indret un testimoni fidel de l’arquitectura industrial mallorquina de finals del segle XIX. D’altra banda, Can Ribas, encara avui forma part de la memòria col·lectiva de molts dels veïnats de la barriada; moltes dones hi varen fer feina allà, i consegüentment encara hi perviuen vivències i records entre la gent gran d’un barri amb caràcter de poble i que té a Can Ribas l’emblema d’un passat comú.
Crèdits
Fotos: Juan José Copete Marqueño
Redacció de la fitxa : Francisco Javier Sánchez Salas
Darrera revisió: 20 d’octubre de 2016
Bibliografia, referències i enllaços
- IB3 (setembre 2015) Anem de Marxa, [consultat 20 d’octubre de 2016]. Disponible en: http://ib3tv.com/carta?programId=fcde0fe7-277f-47d6-a8c2-27d33019cb8e
- Possessions de Palma (2013) Can Ribas, [consultat 20 d’octubre de 2016]. Disponible en: http://possessionsdepalma.net/index.php?option=com_content&view=article&id=464&Itemid=15
- Roca, (2006). Llana, vapors, cotó i negoci: una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del vuit-cents: el cas de Can Ribas (1850-1885). Palma, Documenta Balear.
- Valero, G., (2014). Son Sardina: història i patrimoni (1a ed), Palma, Lleonard Muntaner.
