Can Ribas (Son Sardina)

Nom: Can Ribas (Son Sardina)

Datació: 1871- 1964

Adreça:Carrer Pedro Sans Garau 14, 07120 Son Sardina

Coordenades: 39.617613, 2.653876

Titularitat: Privada

Tipologia: Bé Inmoble

Sector: Textil

Fitxa descriptiva:

Can Ribas és el nom col·loquial pel qual coneixem l’empresa tèxtil fundada per Vicenç Juan i Rosselló, a partir d’un petit taller menestral propietat del seu sogre Gabriel Ribas, probablement durant la dècada de 1830; i que passà a anomenar-se Herederos de Vicente Juan desprès de la mort del fundador l’any 1882. La gestió de l’empresa per part del patriarca i dels seus fills majors transformà un petit negoci familiar en el major productor tèxtil de Palma, al mateix temps que la família Juan Ribas aconseguia una notorietat significativa dins la societat palmesana; tant és així que Bartomeu Juan Ribas –un dels fills de Vicenç Juan– es convertí en el primer Comte de Ribas.

L’empremta dels Ribas és ben present a la capital balear. Al carrer de la Ferreria emergeix l’antiga factoria La Palmesana convertida en el Centre Social Es Flassaders; i a La Soledat, encara avui podem trobar les restes d’una monumental fàbrica de flassades, actualment integrada en l’entramat urbà del barri, gràcies a la reforma projectada l’any 2005 per l’arquitecte Jaime Ferrer Forés, la qual, a més a més ha convertit el pavelló nord de la fàbrica en un centre de dia per a gent gran. A banda d’aquestes dues grans factories, el consorci Can Ribas adquirí entre els anys 1862 i 1872 cinc centres productius més a la perifèria de Palma –La Vileta, Establiments i Son Sardina– (Possessions de Palma, 2013).

De la fàbrica de Son Sardina tenim constància a partir del treball de l’historiador Joan Roca Avellà (2006), Llana, vapors, cotó y negoci. Una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del vuit-cents. El cas de Can Ribas (1850-1885); i del llibre del també historiador Gaspar Valero (2014), Son Sardina. Història i Patrimoni, el qual  afegeix valuosa informació oral.

  1. Roca (2006) disposa l’establiment de la fàbrica de Son Sardina l’any 1871. Per a la direcció d’aquest nou emplaçament es designà un mestre teixidor de la localitat, que suposadament ja havia mantingut relacions comercials prèvies amb la família Juan. Una carta dirigida a l’empresa valenciana Cruz y Mata en Compañía, datada el 20 de juliol així ho constata:

«Para poderle servir con más actividad en mis remesas, se está concluyendo una nueva fábrica de unos 100 telares (manuals), montada para la elaboración de las telas que tanto me solicitan en ésa de Valencia y en Alicante. Pues se principió su construcción hace unos cinco meses y, a Dios gracias, en breve va a terminar (…) agregada al número de mis restantes fábricas, esta nueva, a mucha mayor escala, será su único objeto la confección de cuadros y listados» (Copiadors de l’empresa,  citat per  Roca, J.,  2006, p.45)

Desprès de la mort de Vicenç Juan i Rosselló l’any 1882, Pere d’Alcàntara Penya realitzà un inventari dels bens del difunt a efectes de facilitar el repartiment patrimonial entre els seus hereus. En aquest document apareixen detallades les propietats de la família a Son Sardina:

«9. Otra casa situada en el caserío de Son Sardina, del término municipal de Palma, donde está establecida una fábrica de tejidos mayor, que consiste en planta baja y piso superior, conocida como Can Tarrola y situada en la zona quinta cuartel cuartom que linda por la izquierda por el camino llamado “dels Reys”, donde tiene el portal principal, con tierras del mismo D. Vicente Juan y Rosselló; por la derecha con tierra de Margarita Romaguera y por la parte posterior, mediante callejón, con otro edificio del mismo Juan y Roselló. Su valor, 7.500 pesetas.

  1. Otro edificio que sirve de almacén con algorfa enclava a la parte izquierda del mismo que linda por la derecha entrando con casas de Margarita Romaguera y Herederos de Jayme Vich, por la izquierda con tierras del propio Vicente Juan, y por se frente con el callejón que separa la finca de la anteriormente descrita y por el fondo con tierras de Antonio Juan Vich y de Paula Florit. En esta finca existe un cisterna inmediata al callejón. Su valor 2.000 pesetas.
  2. Un cuartón de tierra, poco más o menos, que linda por el norte con tierras de Paula Florit, Mariana Florit y Vicente Tugores, por el sur con camino dels Reys y por el este con la fábrica y el almacén antes descritos y por el oeste con el predio Son Aixut, de Fausto Melià. Su valor 580 pesetas.
  3. Otro edificio situado en el mismo caserío de Son Sardina, también fábrica de tejidos, consistente en la planta baja y algorfa, conocido como can Huyet, antes Son Pachs, situado en el camino denominado Passatemps, donde tiene su entrada principal, habiendo un franja de terreno a derecha e izquierda. Linda por la derecha entrando con camino que desde el de Passatemps va a la carretera de Sóller, por la izquierda con la casa de doña Isabel Mayol, y por el fondo con tierra de don José Pascual y Pons. Su valor 3.000 pesetas. » (Roca, J., 2006, p.196)

 

La fàbrica confeccionava tela de llista i fou un element clau en el dinamisme econòmic, tant del barri com d’altres llocs propers. Segons declaracions de Ramón Pedrosa, president del Club de la 3a edat de Son Sardina al programa de IB3 Anem de Marxa, Can Ribas donava feina aproximadament a unes 70 persones, la majoria d’elles dones de Son Sardina, però també d’Establiments. Aquesta circumstància es deu al fet que els homes es dedicaven majoritàriament a l’agricultura. En aquest sentit, segons informació oral de Pedro Juan Llobera, monsenyor Mairata tenia sempre preparada una llista de veïns de Son Sardina per anar a fer feina a la fàbrica. El mateix Pedro Juan apunta que a Son Sardina només es teixia, i si la roba havia de ser emmidonada es duia a la fàbrica de la Ferreria. A Son Sardina arribava el fil i es feien els rodets, s’ordia i es teixia (Valero, G., 2014).

Tot i que els primers telers de la fàbrica eren manuals la mecanització s’acabà imposant. Els primers telers mecànics funcionaven amb un motor de gas pobre de la marca Otto-Deutz d’uns 40 cavalls de potència, que també movia una alternadora que produïa llum elèctrica (Informació de Pep Cañameras –ex treballador de Can Ribas– citada per Valero, G., 2014). Així mateix, la revista Tècnica de setembre de 1933 ens informa que aleshores la fàbrica de Son Sardina disposava de 35 telers de cotó.  Pel que fa a la direcció de la fàbrica, s’hi va fer càrrec a partir de la dècada de 1940 Antoni Juan Mutel, qui no deixà aquesta funció fins a uns mesos després de la liquidació de l’empresa l’any 1964, en els que hi continuà amb l’activitat pel seu compte (Valero, G., 2014).

La informació cadastral determina que l’ús principal de la parcel·la segueix sent industrial. Dels 1.704m² construïts, 1.264 m² pertanyen al taller i 43m² són d’aparcament;  així mateix, també hi consten dos magatzems de 183m² i 12m² i un habitatge de 202m². Possiblement aquest habitatge fou el regentat pel capatàs i la seva família.

Com a reflexió final, cal destacar el doble valor patrimonial de la fàbrica tèxtil de Son Sardina. Per una banda, la conservació de les diferents estructures és fantàstica i gairebé no han sofert alteracions amb el pas del temps, el que fa d’aquest indret un testimoni fidel de l’arquitectura industrial de la Mallorca de finals del segle XIX. D’altra banda, Can Ribas encara avui forma part de la memòria col·lectiva de molts dels veïnats de la barriada; moltes dones hi varen fer feina allà, i consegüentment encara perviuen vivències i records entre la gent gran d’un barri amb caràcter de poble i que té a Can Ribas l’emblema d’un passat comú.

                                          

Crèdits

Fotos: Juan José Copete Marqueño

Redacció de la fitxa: Francisco Javier Sánchez Salas

Darrera revisió: 20 d’octubre 2016

Bibliografia, referències i enllaços:

 

Nova cerca Tornar a la cerca