Nom: Can Ribas
Datació: 1851
Adreça: C/ de Brotad s/n.
Coordenades: 39°34’14″N 2°40’15″E
Illa: Mallorca
Titularitat: Privada
Tipologia: Ben Inmoble, conjunt industrial
Sector: Industria Textil
Fitxa descriptiva:
L’origen del nucli de població es remunta al segle XVI, quan s’hi establiren els frares mínims, prop de Can Blau, en el punt de confluència dels camins de Manacor i de Sineu. Els mínims s’hi establiren el 1582 i dedicaren l’església a la Mare de Déu de la Soledat. Però l’establiment dels mínims en aquell convent va ser dificultós, ja que la zona seguia sent poc salubre. L’abandonaren l’any 1586 i, després de retornar-hi el 1596, l’abandonaren definitivament el 1665. El mapa del cardenal Despuig (1784) hi indica l’existència d’un petit nucli de població.
El 1851 es va parcel·lar s’Hort des Ca i s’hi va instal·lar la fàbrica de teixits de Can Ribes. Amb noves parcel·lacions i altres radicacions d’empreses industrials la Soledat es convertí en una barriada obrera a finals del segle XIX. A principis del segle XX (1905) hi havia 264 cases i 1240 persones. Entre 1920 i 1930 el barri cresqué molt. Hi contribuí el fet que Can Ribes, durant la Primera Guerra Mundial, funcionà a ple rendiment. El decenni de 1920 la Caixa d’Estalvis hi edificà 35 habitatges per a obrers. Els germans Joaquim i Francesc Janer crearen la fàbrica Maquinària Agrícola Janer. El 1922 s’inaugurà la línia de tramvia Palma-La Soledat que funcionà fins al 1959 i el 1933, essent batle Emili Darder, es col·locà la primera pedra de l’Escola Pública.
Acabada la Guerra Civil s’instal·laren noves fàbriques, com la Foneria Mallorquina o la de Sabates Salom. Però a partir dels anys seixanta el creixement econòmic dugué a una pressió urbanística per construir-hi vivendes per la població que arribava de la península. Aquest fet canvià la fisonomia del barri, substituint les cases planta baixa pels grans blocs de pisos, amb un gran dèficit d’infraestructures.
(Wikipèdia Cat)
A partir d’un taller dirigit per un mestre teixidor i tintorer anomenat Gabriel Ribas, el jove Vicente Juan Rosselló -casat amb la filla i hereva d’aquell- reorganitzarà la producció de teixits de forma decidida, encara que la desaparició de tota la documentació relativa a aquest període clau no ens permet més que esbossar la trajectòria de la signatura abans de la dècada de 1850. A partir d’aquests moments, Vicente Juan buscarà adequar i ampliar el vell obrador menestral, situat en el cor de “Sa Gerreria” un barri amb un entramat urbanístic medieval, en la part antiga de Palma. Així, es documenta l’adquisició de diversos immobles annexos al taller original, així com una completa remodelació de l’edifici. Tot això va permetre la incorporació dels elements de reforç estructural necessaris per a l’activitat industrial al fet que havia de ser destinat el primer centre fabril amb què va explicar la signatura, atès que les possibilitats de creixement horitzontal de l’edifici eren pràcticament nul·les.
L’estratègia empresarial de Vicenç Juan va contemplar també una fortísima inversió destinada a adquirir diferents utensilis i màquines al propi mercat local, per ampliar la producció inicial. No obstant això, entre 1862 i 1872 establirà cinc centres productius més, de mitges dimensions -entre 20 i 50 telers cadascun- tots ells dedicats també a la fabricació de teixits de cotó i radicats en les rodalies de la capital. L’expansió del consorci arribarà al seu punt àlgid amb l’establiment, en 1873, d’una factoria de nova planta, de grans dimensions, establerta en les rodalies de Palma -a la zona de la Solitud- i, en aquest cas, dedicada a la fabricació mecanitzada i a gran escala de mantes de llana. Aquesta decisió va tenir molt a veure amb el gran consum que eren objecte els principals productors mallorquins de mantes per part dels comerciants i tendir-vos barcelonins i valencians, principalment a partir dels primers anys de la dècada de 1870 i que va suposar un clar enlairament del sector de mantes illenc -establert a Palma i en la localitat d’Esporles-. Aquesta nova factoria disposava de dues màquines de vapor de gran potència -fabricades en els tallers Nou Vulcà, de Barcelona-, ocupava més de 5.000 m2 edificats i va ser equipada amb maquinària de procedència belga i catalana, per valor de prop de 400.000 reals de vellón.
A la fi de la dècada de 1870, Vicente Juan Rosselló -mort al maig de 1882 -, s’havia convertit en el fabricant tèxtil més important de Mallorca. Propietari de set fàbriques -tres d’elles mecanitzades- ocupava directament més de 700 treballadors i produïa anualment prop de 40.000 mantes de llana i més de 200.000 metres de teixits de cotó, amb una facturació mitjana anual propera als cinc milions de reals de vellón .
Joan Roca Avellà: Llana, vapors, cotó y negoci. Una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del vuit-cents. El cas de Can Ribas (1850-1885) 204 pp. Edicions Documenta Balear,Palma. (2006)
_______________________________________________________________________
L’imperi tèxtil de Can Ribas té el seu origen en el taller que el teixidor i tintorer Gabriel Ribas obrí a la Gerreria en el decenni de 1830. La seva filla i hereva, Caterina Ribas Ripoll, es casà amb Vicenç Juan Rosselló (1811-1882), qui reorganitzà la producció de teixits de forma decidida.
A la dècada de 1850, Vicenç Juan inicià l’adequació i ampliació del vell obrador menestral, amb la compra de diversos immobles annexos al taller original. La seva estratègia empresarial contemplà també una important inversió en l’adquisició de maquinària i utensilis per ampliar la producció inicial.
Entre 1862-72, establí cinc centres productius més (la Vileta, Establiments i Son Sardina), de dimensions mitjanceres (entre 20 i 50 telers cadascun), destinats a la fabricació de teixits de cotó. El punt àlgid de l’expansió de l’empresa es produí el 1873, amb la inauguració d’una factoria de nova planta, de grans dimensions, a la Soledat, dedicada a la fabricació mecanitzada i a gran escala de flassades de llana. Comptava amb dues màquines de vapor de gran potència fabricades als tallers de Nuevo Vulcano (Barcelona), ocupava més de 5.000 m² construïts i fou equipada amb maquinària de procedència belga i catalana, per valor de prop de 400.000 reials de billó.
A finals de la dècada de 1870, Vicenç Juan Rosselló s’havia convertit en el fabricant tèxtil més important de Mallorca. Propietari de set fàbriques (tres d’elles mecanitzades), ocupava directament més de 700 treballadors i produïa anualment prop de 40.000 flassades de llana i més de 200.000 metres de teixits de cotó, amb una facturació mitjana anual propera als 5.000.000 de reials de billó. Els productes eren venuts a Mallorca, Espanya, Filipines, Puerto Rico, Cuba i els Estats Units. La seva estratègia empresarial es fonamentava en l’assumpció d’uns baixos costs salarials i en una agressiva política comercial, així com també en un control exhaustiu en els mercats proveïdors de matèries primeres, principalment la llana, per la qual cosa obrí una delegació comercial a Casablanca (Marroc), que negociava amb els pastors del nord d’Àfrica.
Fruit del seu matrimoni amb Caterina Ribas nasqueren 10 fills: Gabriel, Vicenç, Miquel, Josep, Bartomeu, Lluís, Francesc, Joan, Francina i Caterina Juan Ribas. Morí a Palma el 16 de maig de 1882, amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el 27 de gener i el 10 de març anterior davant el notari de la ciutat Miquel Ignasi Font Muntaner, en què nomenà hereus els seus fills mascles, excepte Joan, a qui deixà, igualment com a les seves germanes, una quantitat determinada en concepte de llegítima. L’herència comprenia 17 propietats al terme de Palma, segons consta de l’escriptura de 22 de desembre de 1894 autoritzada pel dessús dit notari.
A la seva mort, l’empresa passà a denominar-se Herederos de Vicente Juan.
A la dècada de 1950, entrà en crisi i tancà, definitivament, el 1960
http://possessionsdepalma.net/
_______________________________________________________
La fàbrica de Can Ribas ocupava uns 14.000 m2 i tenia uns 10.000 m2 construïts, se situava en dues pomes de La Soledat dividint-se en dues parts, situant-se cada sector a banda i banda de la c/Fornaris. El primer a construir-se va ser el Sector Nord entre 1870 i 1875, però al cap de poc temps, en 1880 es va haver d’ampliar a la poma sud del carrer Fornaris, apareixent el Sector Sud .
Can Ribas era una autèntica factoria, es realitzava tot un procés de transformació, des de la llana fins al producte acabat de les mantes, per això necessitava una gran varietat d’espais i tipològiques constructives com: magatzems per guardar la llana, naus de filatura, naus per teixir i per tenyir, magatzems per guardar les mantes, edificis per a les calderes, xemeneies etc.
En el Sector Nord les naus es van disposar en adreça aquest-oest, mentre que en Ca Ribas Sud es va fer nortesur, aquesta direccionalidad va ser possiblement motivada per la forma de les parcel·les preexistents. Els edificis del Sector Sud es van disposar al voltant d’un pati que ordenava totes les activitats i que caracteritzava la morfologia de la fabrica donant-li un valor arquitectònic rellevant.
La nau central té dues plantes, es troba en bastant bon estat de conservació i posseeix uns espais interiors de considerable interès. També destaca el seu exterior amb una estructura apilastrada. Les seves dimensions són: 60×12 m de planta, o sigui uns 1.400 m2, és una nau de dues crugies, la seva estructura és de murs de càrrega i pilars perimetrals de marés, mentre que els centrals, que aguanten la jàssera de la coberta i els entramats intermedis, són de fosa. En aquesta nau se situaven les màquines dels telers i les hiladoras.
La nau 3, és la nau lateral situada més al nord i paral·lela a la incipient C/ Brolleu, és d’una sola planta, d’uns 576 m2, amb mur de càrrega central que dividia les dues crugies i amb perímetre apilastrado el mateix que la nau N1, en ella es desenvolupaven les labors de filar i cardar. Aquesta nau situada paral·lelament a la nau central N1, deixa un passadís entre ambdues, que conflueix al pati central on pot veure’s la xemeneia, donant lloc a unes de les perspectivas.
La nau N4 continua en la mateixa adreça que la N3 i és la situada més al sud del sector, entre ambdues naus se situa el pavelló de vapor que després es descriurà. L’especial característica morfològica d’aquesta nau és que tanca el pati o clastra i ho separa de la C/Brolleu, sent la seva façana a la clastra una de les més importants del conjunt arquitectó-nico. Té una dimensió d’uns 320 m2, la seva estructura és de murs de càrrega amb pilars centrals de fosa que aguanten una curiosa estructura que no arriba a funcionar com a cintra sinó que sobre els pilars de fosa es recolzen les jàsseres transversals sobre les quals el pilar és recrecido en fusta que al seu torn aguanta la jàssera central de coberta. En aquesta nau es realitzaven les tasques de tintat i rentat.
Entre les naus N3 i N4 se situa el pavelló del vapor P1, destaca pel seu nivell d’acabats i proporcions, té dues plantes, les seves dimensions són de 96 m2 i la seva estructura està resolta amb murs de càrrega i coberta amb cintres. En ell se situava el vapor, lloc on es generava el moviment que engegava totes les màquines. Possiblement per la seva importància se li va donar un tractament més ornamental amb motllures en la façana, cuidades pilastres en el parament d’accés i imposta de coronació.
La xemeneia se situa una mica més lluny del que seria normal respecte al vapor. Es troba en bon estat
de conservació, té uns 30 m d’alt i es converteix en una fita de tot el conjunt, presidint el pati central i deixant-se veure en una interessant perspectiva entre la nau central i la longitudinal N3 situada més al nord.
(Juana Roca Cladera, Arquitecta municipal de l’Ajuntament de Palma. papers del partal • núm. 5 • maig 2012 )
________________________________________________________________________
Remodelació:
PROMOTOR: Patronat Municipal de l’Habitatge, Ajuntament de Palma
Arquitecte, Jaime J. Ferrer Forés
Colaboradors: Yolanda Ortega Sanz, María Alemany Perelló, Jaime J. Ferrer Forés, Yolanda Ortega Sanz, Talleres Cortada
Área: 287.0 m2
Any 2011
Fotògraf, José Hevia
Descripció dels arquitectes. La revitalització d’un barri i la preservació dels elements del patrimoni industrial són els objectius d’aquest projecte urbà que s’està duent a terme al barri de la Soledat de Palma, Mallorca. El projecte s’està desenvolupant en diferents fases, després de guanyar el primer premi en el concurs d’idees de 2005 i que consisteix l’ordenació general del conjunt industrial, espais públics i la plaça de Ca Ribas, la consolidació i rehabilitació del patrimoni industrial i els futurs habitatges socials.
Dedicada a la producció de mantes de llana, la fàbrica de Ca Ribas s’instal·la en 1851 al barri de la Soledat en el Llevant de la ciutat de Palma de Mallorca. En estar situada en una zona extramurs de la ciutat, l’administració militar exigia una construcció de caràcter provisional que es mostra en el sistema de murs amb pilastres de les naus i en la senzillesa i racionalitat constructiva del conjunt. En els anys setanta, després de successives ampliacions i transformacions, l’obsolescència de les fàbriques va provocar l’abandó de la producció tèxtil. Les temptatives de transformació esbossades en el planejament i la ralentització del projecte van contribuir a la degradació de la fàbrica de Ca Ribas i del barri.
En estar organitzada com un recinte tancat, la fàbrica de Ca Ribas s’havia convertit en una barrera que dividia el barri de la Soledat en dues. La proposta de reestructuració pretén obrir el recinte industrial al barri. En 2003, el Pla Especial per a la Reforma Interior (PERI) redactat per Joan Busquets, només contemplava preservar en el conjunt industrial de Ca Ribas, la nau principal com a equipament públic i la xemeneia, i la resta de les naus afectades pel nou vial eren demolides. No obstant això, el projecte va aconseguir recuperar els elements patrimonials de major valor integrant-los en una nova proposta urbana.
La incorporació de la mitja nau, el pavelló de les calderes i el mur de máres d’una altra de les naus permet reconèixer el valor de conjunt industrial format per diferents pavellons que albergaven les diferents etapes de la producció tèxtil. Un sistema d’espais públics, que units per la continuïtat del paviment i les plataformes, serveix per crear una connexió visual i física entre el nou carrer Brolleu i els elements històrics de la fàbrica de Ca Ribas generant un espai públic més ric, més complex.
http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/02-267941/can-ribas-jaime-j-ferrer-fores
Crèdits:
Fotos: Unitat del Patrimoni Històric Industrial del Consell de Mallorca
Redacció de la fitxa: Pilar Esteve Gamundí
Darrera revisió: 21.06.2016, 13.11.2018, 07.05.2019
Bibliografia, referències i enllaços: citats al text
Cort presenta el projecte de rehabilitació de Can Ribes
BOIB Núm. 3442
Acord d’incoació de l’expedient de declaració com a Bé Catalogat de l’antiga fàbrica de Can Ribas, ubicada al carrer Brotad, carrer Fornaris del terme municipal de Palma
