Nom: Fàbrica tèxtil de Can Ventosa
Datació: 1925
Adreça: Avinguda d’Ignasi Wallis, 26. 07800 Eivissa, Illes Balears
Illa: Eivissa
Titularitat: Pública
Tipologia: Ben Immoble
Sector: Indústria tèxtil
Fitxa descriptiva: La fàbrica tèxtil de Can Ventosa es construí a Eivissa l’any 1925. Hereva d’un taller tèxtil inaugurat l’any 1876 per la família catalana Ventosa, que residí a temporades a l’Illa. Dedicada a l’elaboració de calceteria pertanyia al grup català de Calceteria Ibèrica, la seva producció es destinava íntegrament a l’exportació fora de l’Illa.
A l’edifici se li atribueix arquitectònicament influència de l’arquitectura colonial, malgrat que presenta les característiques habituals de l’arquitectura fabril catalana de l’època. Originàriament l’edifici constava de dues parts clarament diferenciades, al davant un cos de dues plantes destinat a les oficines i la direcció, i al darrere les naus industrials on es realitzava pròpiament l’activitat fabril i s’allotjaven màquines i treballadors. L’edifici que s’ha conservat és el primer i la part de darrere desaparegué a la darrera reforma de la fàbrica per allotjar l’actual Centre Cultural de Can Ventosa
La instal·lació a l’Illa d’Eivissa d’aquesta empresa fabril, fou possible gràcies a les normatives laborals vigents, que permetien diferències salarials molt importants a uns i altres indrets de l’Estat. La mà d’obra, especialment la femenina, era a Eivissa molt més barata que a Catalunya. Això compensava sobradament els costs addicionals del transport de les manufactures, des d’Eivissa als consumidors finals
Can Ventosa, jugà un important paper a l’alliberació de la dona, creant un grup de proletariat femení amb dones que – per primera vegada a Eivissa – abandonaven el sector primari per generar ingressos propis. També jugà un paper important al naixement del moviment sindical illenc, en particular arran de la vaga de juliol de 1936, que dugué una important represàlia contra les seves dirigents
L’any 1935, Can Ventosa es converteix en filial del grup Fabra i Coats, sorgit de la fusió d’un grup anglès amb la catalana Fabra i Portabella. La fàbrica anirà entrant en un declivi progressiu a mesura que les reglamentacions laborals comencen a equiparar els salaris a l’estat espanyol. L’any 1958 la fàbrica ja no és rendible per als seus propietaris i es trasllada la seva maquinària a la filial de la mateixa empresa a Mallorca
El mateix any 1958 l’edifici és adquirit pel Ministeri de l’Exèrcit que el destinà a serveis auxiliars i d’intendència militar. La part més coneguda i popular d’aquest període va ser la ubicació a la nau industrial de l’anomenat Economato Militar, un establiment de queviures i ultramarins que – malgrat estar teòricament reservat als militars – abastia a un gran nombre de famílies eivissenques que aconseguien – amb una excusa o altra- la preuada targeta militar que donava accés a l’adquisició de productes al citat establiment amb preus molt més barats que els del mercat lliure
L’any 1989 l’edifici passa a propietat municipal, dins dels plans de reducció d’instal·lacions militars a l’estat espanyol que afectà singularment a les instal·lacions militars d’Eivissa, que s’ha vist reduïdes fins a la seva pràctica desaparició. L’Ajuntament engegà un pla per transformar Can Ventosa en un centre cultural. Les obres de construcció del nou Centre Cultural de Can Ventosa, que entrà en funcionament l’any 1995, dugueren a la conservació de la part noble de l’edifici, però també a la desaparició de les tres quartes parts de l’edifici. La part pròpiament industrial
Actualment l’edifici no conserva quasi cap record del seu passat industrial, llevat d’un quadre a l’oli, que representa la sortida de les treballadores de la Fàbrica, i on es pot observar la primitiva forma de l’edifici.
Crèdits
Fotos: AC per Art-Xipèlag
Redacció de la fitxa: Andreu Carles López Seguí
Darrera revisió: 22.04.2015, 29.04.2015; 08.11.2018
Bibliografia, referències i enllaços:
Quadre. “Sortida de la feina” José Tarrés Palau. 1932. Oli sobre sobre tela. 81×65. Col·lecció Ajuntament d’Eivissa
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Veu: Margalida Roig Colomar
Margalida Torres Planells. Institut d’Estudis Eivissencs. Territoris (1999), 2: 113-121 “La dona en la industria eivissenca”
Wikipèdia. Veu: Margalida Roig Colomar
Wikipèdia. Veu. Àngel Palerm Vich
El Mundo – Baleares. Laura Jurado | Palma. 17.11.2009. B@leopolis. Ocurrió en Ibiza. La rebelión de la hilanderas
Periódico de Ibiza. N. Salazar | Eivissa | La historia, en femenino sigular
Històrica.cat L’època republicana a Eivissa (1931-1936)
Agraïments: Natalia, de la Biblioteca de Can Ventosa
