Nom: Mines de guix de les coves del Pilar.
Datació: 1920
Adreça: Polígon 7, parcel·la 82a. Son Vida, Palma
Illa: Mallorca
Coordenades: 39.600829, 2.588127
Titularitat: Pública
Tipologia: Conjunts industrials
Sector: Mineria
Fitxa descriptiva:
Les mines de les Coves del Pilar varen ser una explotació de extracció de guix, situada al vessant SE de la serra de Son Camps (prop dels nuclis urbans de La Vileta i Son Rapinya a Palma). Aquestes mines formen part de les diverses explotacions de guix, –de cel obert i galeries– que podem trobar a la serra de na Burguesa (Vicens. D, et al., 2005).
La cronologia de les mines del Pilar és confusa. Segons Vicens. D, et al., (2013), la seva activitat minera comprèn des de 1920 fins a començaments de la dècada dels cinquanta. Així mateix, tenim constància de la explotació turística de les coves als anys trenta. En aquest sentit, el diari El Correo de Mallorca publicà un anunci del 20 d’octubre de 1934 fins el 27 d’octubre del mateix any, anunciant la venda dels solars de Son Quint, a més, de la inauguració de les coves del Pilar. S’estima que la seva inauguració tingué lloc entre finals de 1934 i el 1936, ja que en una fotografia de la celebració inaugural, el propietari, Josep Ventayol, apareix juntament amb autoritats republicanes. Tot apunta que a principis dels trenta es dugueren a terme les obres per adequar les coves a les visites turístiques. Pocs anys després de la inauguració, cessà l’ús turístic pel baix rendiment econòmic, encara que l’activitat minera es prolongà fins els anys cinquanta (Vicens. D, et al., 2005).
Les mines del Pilar consten actualment de quatre galeries principals, dues que comuniquen amb les coves (Galeria des forn i Galeria del Pilar), una amb la Galeria del Pilar (Galeria de s’acollonament) i una més externa amb la cavitat (Galeria de sa Trinxera). Un pou vertical de 15m connecta la Galeria del Pilar amb la Galeria de s’acollonament i una sala al final de la Galeria des forn (la Sala des Pou de Ventilació). A part trobem altres galeries addicionals, com són la Galeria Superior de sa Trinxera i la Galeria de l’ínfern. (Vicens. D, et al., 2013).
Aquestes mines disposaren de vies per a vagonetes, encara que en l’actualitat no trobem constància d’això. A més a més, les mines també disposaren de infraestructures externes, com ara dos forns de guix, un a la part inferior i un altre a la part superior, el qual presenta un estat de conservació més deteriorat que l’anterior.
Pot ser, les mines, han tingut dues etapes d’explotació: la primera més experimentada, amb bona planificació en la construcció de les galeries, possiblement supervisades per un enginyer de mines o un miner experimentat; i una segona etapa menys professional i perillosa. (Vicens. D, et al., 2005).
Finalment, cal assenyalar que aquestes mines són, des de fa molts anys, lloc d’excursió per als joves dels barris propers, així com per excursionistes de tota l’illa, i per descomptat, també són visitades per experimentat espeleòlegs.
Crèdits
Fotos : Francisco Javier Sánchez Salas
Redacció de la fitxa : Francisco Javier Sánchez Salas
Darrera revisió : 05/09/2015
Bibliografia, referències i enllaços
- Vicens, D., Crespí, D., Bover, P., Ginard, A., Vadell, M. y Barceló, M.A. (2005). “Les cavitats de la serra de na Burguesa.Zona7: les coves del Pilar i les mines de guix”, Endins, 27, pp.47-74.
- Vicens, D., Crespí, D., Bover, P., Ginard, A., (2013). “La minería histórica del yeso en la serra de na Burguesa (Isla de Mallorca, Islas Baleares)”, De Re Metallica, 21, pp.1-14.
