Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Mines de s’Argentera

Nom: Mines de s’Argentera

Datació: època púnica, època romana, època moderna i contemporània: 1789-90, 1827-30, 1870-1900, 1906-09

Adreça: Carretera PM-810. Véndes d’Atzaró i de Peralta, parròquia de Sant Carles de Peralta, terme municipal de Santa Eulària des Riu

Situació: 39.022092, 1.555568

Illa: Eivissa

Titularitat: Privada

Tipologia: Be Immoble. Conjunt industrial.

Sector: Mineria i activitats extractives

Fitxa descriptiva: INDÚST Mines de galena argentífera situades als puigs de s’Argentera i desMiquelet , prop del nucli rural de Sant Carles de Peralta. Estan constituïdes, en filons, capes o bossades de galena argentífera lleugerament inclinats cap al NE, incrustats a les dolomies i calcàries argiloses juràssiques de la zona, que tenen un potencial variable que arriba als 2 m. La riquesa en plom oscil·la entre el 55 i el 80 per cent, amb un contengut d’un 1 per cent de plata, circumstància que els dóna nom (del llatí argentum ‘plata’). Amb el plom i la plata, s’hi trobaven petites quantitats de zinc, mercuri i manganès. Diversos autors coincideixen a assenyalar que l’explotació, que algú fa remuntar a l’època púnica, degué ser molt intensa en el període romà, del qual encara en queda un pou estret de secció quadrada de 82 cm de costat i de 22 m de profunditat. Els dragatges del port i les excavacions del puig d’en Valls proporcionaren gran quantitat de glans de plom, usats segurament com a projectils, que podrien estar en relació amb les mines. A la crònica de Pere Marsili, del segle XIV, es diu que l’illa «amaga mines de plata».

Aquesta plata va ser buscada devers 1789-90, però només es va trobar plom i el jaciment va quedar abandonat. La Societat Catalana de Navegació i Indústria va fer diverses exploracions i proves entre els anys 1827 i 1830 sense cap resultat satisfactori.

El 1870, gràcies a la llei de mines de 1869 i la forta demanda del mineral, s’obriria un període d’explotació efectiva que arribaria fins a 1909. Primer, quan Frederic Lavilla González-Turijo, comisari de guerra a Eivissa, persisteix en l’intent de recerca i troba galena argentífera amb una riquesa d’un 60 a 80% i amb 720 g de plata per cada tona, i n’obté uns beneficis de 135.000 pessetes, quantitat molt important en aquella època. És aleshores quan la societat Companyia de Mines d’Eivissa, constituïda en un principi per capital eivissenc, amb Lavilla, Joan Calbet i Bartomeu Vicent Ramon com a socis, explota aquestes mines, entre 1870 i 1900. El 1879 hi havia nou mines en producció i deu més en prospecció. Aleshores hom extreia una unça de plata per cada quintar de plom. El mineral s’exportava per cala Pada. El treball de les mines mantendria una plantilla de dos centenars de persones. El director de l’explotació era l’enginyer de mines de Balears Eugeni Molina, que també en va ser soci i va dirigir les salines d’Eivissa. Des de la feliç troballa de Lavilla i sota la direcció de Molina, les mines de s’Argentera tenen un període de prosperitat ininterrompuda de devers 30 anys.

Però els darrers anys del s XIX, quan les excavacions han assolit els 27 m de profunditat, es troben venes d’aigua que inunden les galeries i que fan difícil i costós l’aprofitament de les mines. Tan sols s’havien excavat uns 600 m dels més de 3.000 que hom havia previst. Comença aleshores un procés caracteritzat pels intents continuats i fallits de treure’n l’aigua amb bombes. El 1903 es creà la societat anònima Nova Minera Eivissenca, constituïda a Palma, amb participació de capital mallorquí, que arrendà les mines i les explotà entre 1906 i 1909, any en què les abandonà definitivament. La producció mitjana anual havia experimentat un rendiment decreixent: d’unes mil tones el decenni de 1870-80 es passaria a 400 el de 1881-90 i a 350 el de 1890-1900, i només 250 tones per any entre 1906-1909, data del tancament definitiu. Un darrer intent de la Compañía Minera Bética Manchega, acollint-se a la llei de mines de 1947, va ser abandonat, finalment, el 1952, tot i que un estudi assenyalava que l’explotació era rendible. A la vista queden, encara, les restes de la forja, regadores i safareigs per al rentat del mineral, entrades d’alguns pous i diverses dependències mineres. [RVC/ERM]

Extret de l’ Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Volum I  “a-bera”

En la actualitat el complex i els seus annexes estan en estat d’absolut abandonament. Pareix esser que la casa principal és una vivenda ocupada. Tot l’entorn presenta un aspecte descuidat i ple de fems. No hi ha cap indicació del be, per molt que estigui declarat BIC. El camí d’accés es tanca freqüentment per una cadena d’un d’un particular que impedeix l’accés amb vehicles

Declarades Bé d’interès cultural (núm. 134) com a zona arqueològica, són mines que han estat explotades per a extreure’n argent i plom des d’època romana fins a finals del segle XIX – inicis del XX. Actualment se’n conserven diversos elements com són pous de mina, dependències de l’explotació minera, xemeneies, aqüeductes i galeries subterrànies.

Crèdits

Fotos: Andreu Carles per Art-Xipèlag

Redacció de la fitxa: Andreu Carles López Seguí

Darrera revisió: 2016

Bibliografia, referències i enllaços:

Revista Eivissa. Núme. 37. 2001. Les mines de l’Argentera i les societats que hi treballaren. Joan Marí Cardona

OBERTURA DEL TERMINI D’INFORMACIÓ PÚBLICA PER A LA DECLARACIÓ COM A BÉ D’INTERÈS CULTURAL DE LES MINES DE S’ARGENTERA, SANT CARLES DE PERALTA (TM DE SANTA EULÀRIA DES RIU). BOIB Núm. 85/2002 16.07.202

Acord declaració BIC, Consell d’Eivissa BOIB Núm. 101/2003 15.07. 2003

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Volum I. Veus a-bera.

Blog de Patrimoni. Consell d’Eivissa. S’Argentera. “Declarades Bé d’interès cultural (núm. 134) com a zona arqueològica, són mines que han estat explotades per a extreure’n argent i plom des d’època romana fins a finals del segle XIX – inicis del XX. Actualment se’n conserven diversos elements com són pous de mina, dependències de l’explotació minera, xemeneies, aqüeductes i galeries subterrànies”

El Tesoro Minero de S’Argentera. Diario de Ibiza. 11.01.2104 per Maria José Real

APUNTES PARA EL CONOCIMIENTO HISTÓRICO DE LAS MINAS DE PLOMO ARGENTÍFERO DE S’ARGENTERA (IBIZA) EN LOS SIGLOS XIX Y XX Luis Jordá Bordehore 1, Marcus Heinrich Hermanns 2 y Rafael Jordá Bordehore 3

[gview file=”http://artxipelag.com/wp-content/uploads/2016/01/Dialnet-ApuntesParaElConocimientoHistoricoDeLasMinasDePlom-3832334.pdf”]

Speleominas. (Es tracta de mateix treball anterior)

Al·legacions de l’Entitat Amics de la Terra a la reobertura de les Mines

IGME:

Informe de recursos minerales de Ibiza y Formentera

Agraïments:

 

Nova cerca Tornar a la cerca