Nom: Sa Garrovera. Industrias Agrícolas de Mallorca S.A (IAMSA)
Datació: 1930
Adreça: Carrer Antoni Maura 65, Pont d’Inca (Marratxí)
Illa: Mallorca
Coordenades: 39.598433, 2.693378
Titularitat: Pública
Tipologia: Bé immoble.
Sector: Agroindustrial
Fitxa descriptiva:
Antiga fàbrica de Industrias Agrícolas de Mallorca S.A, empresa dedicada, des de 1930, a la fabricació de productes derivats de la garrova –goma de garrofí, farina, i alcohol– i coneguda pels veïnats del Pont d’Inca com “Sa Garrovera”, ja que aproximadament des de 1964 el pagesos de la zona venien les garroves directament a la fàbrica (Bosch. M., 2010).
Industrias Agrícolas de Mallorca S.A. es constitueix com a societat al juliol de 1931 a partir de tres empreses alcoholeres –Destilería de alcoholes del Pont d’Inca, Alcoholera Mallorquina i Destilería de Maderas S.A– que operaven al Pont d’Inca, nucli fabril veïnat de Palma el qual evitava les cargues impositives de la capital. Un mes més tard, la nova societat adquirí l’immoble, maquinària i instal·lacions de Vinos y Alcoholes S.A. de Manacor i paral·lelament s’inicià la construcció de una nova fàbrica a Eivissa. En 1934 s’amplià una petita fàbrica de alcohol a Felanitx, la qual havia estat incorporada a la societat juntament amb el patrimoni de Alcoholera Mallorquina; i finalment, l’abril de 1934 es posà en funcionament la primera fàbrica de la societat a la península, concretament a Cheste (Molina. R., 2012, p.160).
La fàbrica del Pont d’Inca contava amb un ramal ferroviari des d’on ingressava diàriament entre 12 i 15 tones de garroves. Aquest ramal deixà d’estar operatiu en 1964 com a conseqüència de la suspensió del servei de mercaderies per ferrocarril (Molina. R., Morey. A., 2006, p.10).
El funcionament de la planta del Pont d’Inca era relativament senzill; es trituraven les garroves per tal de separar la polpa de la llavor. Una part de la polpa passava als molins per obtenir farina per a pinsos, la resta s’hi ficava en uns dipòsits de maceració i fermentació, per tot seguit ser-hi destil·lada i obtenir l’alcohol. Pel que fa a les llavors, aquestes eren sotmeses a un bany d’àcid sulfúric i a un tractament de fricció molt agressiu per eliminar la cutícula. Posteriorment, el resultat es triturava per tal de separar el germen de l’endosperma, el qual era mòlt, assecat i cernit per aconseguir la farina-goma de garrofí. Així mateix, el germen també era mòlt per obtenir farines altament proteíniques (Molina. R., op. cit, p.163).
El conjunt de plantes de l’empresa tractaven anualment unes 31.500 tones de garroves, de les quals s’obtenien 1.635.000 litres de alcohol i 3.465 tones de llavor neta. En 1934, només la planta de Marratxí produïa diàriament 2.100 litres d’alcohol i 6 tones de garrofí. Tota aquesta producció, estigué destinada exclusivament a la exportació tant estatal com internacional (ibid, p.162-163).
Tot i que durant els primers anys de la companyia la font principal d’ingressos fou l’alcohol, l’aprofitament industrial residia en la llavor de la garrova. En aquest àmbit jugà un paper fonamental el químic Josep Sureda i Blanes, qui es convertí en director de la companyia en substituir a Josep Forteza i Musoles. Sureda i Blanes aconseguí incrementar sensiblement la producció del producte emblemàtic de l’empresa, l’Aprestagum, –nom comercial de la goma de garrofí– una cola aprestant que fou ben rebuda per l’industria tèxtil, cosa que serví per potenciar l’exportació a diferents països europeus i als EUA (ibid, p.164).
Industrias Agrícolas de Mallorca també fou víctima del període de desindustrialització a Mallorca, encara que gràcies a la qualitat del producte l’empresa sobrevisqué fins gairebé el canvi de segle, des de llavors la seva activitat fou testimonial fins al 2007 quan es liquidà la companyia definitivament (Ibid, p. 166).
Recentment, la planta del Pont d’Inca “Sa Garrovera” ha estat adquirida per l’Ajuntament de Marratxí i segons el compromís assolit pel nou consistori, resultant de les eleccions municipals de març de 2015, la antiga planta serà remodelada i destinada a usos socials i culturals.
Crèdits
Fotos : Ajuntament de Marratxí (Facebook)
Redacció de la fitxa : Francisco Javier Sánchez Salas
Darrera revisió : 27/09/2015.
Bibliografia, referències i enllaços
- Marratxí, (2015), El Ayuntamiento adquiere Sa Garrovera. Consultat 27 de setembre de 2015, [en línea], Disponible en: http://www.marratxi.es/es/marratxi-incrementara-el-seu-patrimoni/
- Bosch, Miguel, “Sa Garrovera, de próspera industria a ¿centro social?»”. Diario de Mallorca, 15 de desembre 2010, consultat 27 de setembre de 2015. [en línea] Disponible en: http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2010/12/15/sa-garrovera-prospera-industria-centro-social/628475.html
- R., (2012), “De pan de pobres a sofisticado aditivo. Tecnología e innovaciónen torno a la industria de la algarroba: el caso balear (1930-2010)”, Revista de Historia Industrial, 49, pp.147-179.
- R., MOREY. A., (2006) Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940). En: IV Congreso de Historia Ferroviaria (pp.1-32), Màlaga.
