En un món globalitzat on les barreres geogràfiques i temporals es difuminen a causa de les noves tecnologies de la informació i comunicació, l’entorn local adquireix cada vegada major importància com a espai i context en el qual desenvolupar polítiques i gestió amb un major impacte, participació i apoderament social dels processos i els seus resultats.
Ja en 1983 a la Declaració de Bremen s’incidia en el valor de la relació entre desenvolupament i àmbit local però és en 2004 quan es crea un document fruit de la col·laboració i suport mutu de xarxes i associacions de ciutats per a la consecució dels seus objectius sobre la base del compromís democràtic i la proximitat als ciutadans. Sorgeix l’Agenda 21 de la Cultura com a “document orientador de les polítiques públiques de cultura i com a contribució al desenvolupament cultural de la humanitat” declarant el valor de la Cultura “essencial per al desenvolupament local”, manifestant el “caràcter central de les polítiques públiques de cultura” i especificant clarament que “la qualitat del desenvolupament local requereix la imbricació entre les polítiques culturals i les altres polítiques públiques”.
– “La evaluación de la sostenibilidad cultural” (Paul James)
– “Educación, cultura y ciudadania” (Lucina Jiménez)
– “Vida cultural, vida local” (Alfons Martinell)
– “Los derechos culturales en la gramática del desarrollo” (Patrice Meyer-Bisch)
– “La cultura, de factor de desarrollo a pilar de la sostenibilidad” (Eduard Miralles)
– “La Agenda 21 de la cultura y el cambio cultural” (Robert Palmer)
– “La cultura ciudadana: ¿Cómo desarrollar soluciones de financiamiento sostenibles?” (Johanne Turbide)