Artxipèlag

Observatori de la Cultura de les Illes Balears
Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera

Search

L’AELC presenta l’Estudi “Escriure en català: estat de la professionalització”

REDACCIÓ ART-XIPÈLAG PALMA 10.12.2014

Ahir dematí l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)  va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’estudi que analitza l’impacte de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d’escriptors en llengua catalana. L’estudi sorgeix a partir de les dades revelades per l’enquesta que l’Associació ha realitzat a inicis de 2014 als socis de les Illes, el País Valencià i el Principat.

Aquesta és de fet la segona entrega d’un primer estudi que es va fer els anys 2006-2007, considerats d’inici de la crisi econòmica, per això aquest nou estudi permet comprovar l’impacte de la crisi en el nostre àmbit professional i els canvis que ha provocat en el sector.

Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, ha presentat l’estudi remarcant que es tracta de dades extretes dels socis de l’Associació d’arreu dels Països Catalans. Si bé la mostra és inferior al 20% dels prop de 1.300 associats, els resultats són extrapolables i significatius perquè les característiques sociodemogràfiques no difereixen pràcticament del conjunt.

Les dades, referents a l’any 2013, denoten en primer lloc un envelliment dels associats a l’AELC, amb un percentatge alt de jubilats. Guillem-Jordi Graells ha puntualitzat que aquesta tendència és un element comú de totes les associacions de creadors i d’artistes: les generacions més joves d’escriptors creuen menys en aquest tipus d’instruments col·lectius. El president de l’AELC ha remarcat que revertir la tendència ha de ser un dels reptes de la nova junta que sorgirà de les eleccions el març de 2015.

–Ingressos per escriptura i grau de professionalització dels escriptors–

Un dels temes fonamentals que ha revelat l’estudi, respecte de les dades de 2007, fa referència als graus de professionalització. Els ingressos provinents de l’escriptura respecte del total d’ingressos s’ha reduït, del 19% el 2006-2007 al 15% actual. Al mateix temps, el nombre d’escriptors amb més ingressos (entre 45.000 i 60.000 € anuals) ha baixat un 4% en favor dels que tenen uns ingressos mitjans (entre 24.000 i 30.000 €). La baixada més pronunciada l’han patit aquells escriptors que guanyaven en concepte d’escriptura entre 5.000 i 10.000€ anuals, que l’any 2007 era del 32% i actualment és del 6%. En canvi, els escriptors amb ingressos testimonials en concepte d’escriptura (menys de 100€ anuals) ha pujat d’un 20 a un 33%.

Des de l’inici de la crisi el nombre d’escriptors que reben més del 50% dels seus ingressos en concepte d’escriptura –els més professionalitzats– s’ha mantingut al voltant d’un 10%, percebent només una lleugera disminució. En canvi, el nombre d’escriptors que reben entre un 20 i un 50% dels seus ingressos per la seva activitat com a escriptors –considerats semiprofessionalitzats– ha caigut considerablement, fins també el 10%. El 80% restant d’escriptors en llengua catalana són els considerats vocacionals, perquè menys del 20% dels seus ingressos provenen de l’escriptura. Traduït en valors absoluts, vol dir que si el 2007 la mitjana d’ingressos de tots els escriptors en llengua catalana estava en els 5.550€ ara passa a ser de 3.867€, o sigui, una baixada del 31,5% de mitjana en els ingressos de tots els escriptors. Guillem-Jordi Graells ha dit que aquesta davallada és similar a la que han patit escriptors d’altres àmbits lingüístics, com va revelar una enquesta realitzada en el món anglosaxó fa uns mesos.

–Percepció de la crisi–

L’estudi també indaga en la percepció de la crisi per part dels escriptors. Un 64% dels enquestats mantenen que han experimentat una davallada de la qualitat de vida, i un 52% declaren que cobren menys que abans per activitats literàries. Una altra dada rellevant és que si bé l’any 2007 només un 18% deien que calia recórrer a les beques i ajuts institucionals, ara en canvi el percentatge d’autors que per a continuar endavant veuen imprescindible els ajuts ha pujat fins al 47%.

–Relació amb els editors–

Una de les accions realitzades després de l’estudi de l’any 2007 va ser la negociació de models de contracte d’edició amb el sector editorial, després de detectar un cert caos contractual. Aquestes negociacions van desembocar en un conveni, l’any 2009, amb cinc modalitats diferents segons les diverses tipologies de contracte que contempla la llei. Tres anys més tard es va pactar la cessió d’explotació de drets digitals.

L’estudi actual ha revelat el grau de compliment d’aquests models contractuals, amb dades extremadament preocupants per als interessos dels autors. Fins al punt que, només un 10% dels escriptors, declaren haver signat contractes segons el model pactat, i un 20% dels escriptors ni tan sols tenen coneixement d’aquests contractes –una dada que segurament té relació amb l’alt percentatge d’escriptors més vocacionals o menys dependents dels ingressos. En canvi, un 70% dels escriptors declara que intenta negociar els termes del contracte que li ofereix l’editor, i en una mica més de la meitat dels casos, s’aconsegueixen canvis.

Pel que fa a la utilització dels models de contracte per a edició digital, la majoria de cessions dels drets digitals s’ha resolt amb una simple clàusula dins del contracte d’edició en paper, quan la interpretació de la llei pactada amb els editors deixa clar que cal fer dos contractes per separat, ja que es tracta de modalitats d’edició completament diferents.

Igualment destacable és el fet que només la meitat dels escriptors que han cedit els drets d’explotació digital reben la compensació a percentatge, mentre que la resta ho ha fet per una quantitat fixa o tant alçat, una pràctica que la llei no permet tot i que com s’ha vist és àmpliament utilitzada.

Al mateix temps, aquests percentatges de cessió de drets per edició digital estan al voltant del 10% –a vegades del 5% o del 15%–, és a dir, similars als percentatges per a l’edició en paper. Aquest percentatge es pot considerar abusiu, perquè els costos que suposa una edició digital són molt menors respecte d’una edició en paper. Només un petit sector d’escriptors aconsegueix percentatges més ajustats a la realitat del negoci, amb percentatges de cessió al voltant d’un 50%, que haurien de ser molt més habitual del que són.

–L’ofici de traduir–

Bel Olid, vocal de la junta de l’AELC de temes de traducció i presidenta de CEATL –Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires– s’ha encarregat de presentar les dades referents al col·lectiu de traductors.

En aquest col·lectiu és àmpliament majoritari –un 80%– el perfil del que es dedica esporàdicament a la traducció, i el 90% simplement han traduït una obra o menys d’una a l’any. A l’altra banda de l’espectre, només el 5% tenen la traducció com a única dedicació.

Bel Olid ha destacat que hi ha moltes més traduccions del castellà cap al català que a la inversa. Per tant, tot i que els que parlem català també entenem el castellà, es tradueix molt més del castellà al català que no pas a la inversa. Entre les dades incloses a l’estudi també cal destacar l’augment de traduccions de l’alemany cap al català –del 8% el 2006-2007 al 17% actualment.

Les dues reivindicacions bàsiques dels traductors són la visibilitat i la remuneració. La pèrdua d’ingressos és palesa i la pèrdua de poder adquisitiu encara més, fins al punt que els traductors en llengua catalana estan per sota de la mitjana europea, segons Bel Olid.

Pel que fa a la visibilitat dels traductors, en un de cada cinc dels casos –un 22%–, el nom del traductor no surt enlloc, en el 33% el nom consta en els crèdits i només en el 25% dels casos el nom del traductor surt a la coberta. Bel Olid ha comentat que des de CEATL i també des de l’AELC fa temps que hi ha una campanya per animar les editorials a posar el nom del traductor a la coberta. També, i per pressions de CEATL, la Comissió Europea ha decidit que a l’hora de concedir ajuts a la traducció literària un dels elements a tenir en compte és que en el llibre hi hagi una biografia del traductor, de la mateixa manera que n’hi ha de l’autor, una iniciativa adoptada en l’àmbit català pel col·lectiu d’editorials «Llegir en català».

Una dada preocupant és que només un 16% dels traductors enquestats declara cobrar un percentatge en concepte d’autoria –un dret que reconeix la llei–, mentre que un 40% dels cobra a preu fix i un 33% per caràcters o paraula, modalitat que repercuteix molt negativament en els interessos dels traductors. En aquest sentit Bel Olid ha reclamat que els traductors negociïn més els contractes i defensin els seus drets.

[gview file=”http://artxipelag.com/wp-content/uploads/2014/12/estudi-professionalitzacio-escriptors-aelc-2014.pdf”]