Que els museus no han d’esser centres d’emmagatzematge d’obres artístiques, destinats tan sols a mostrar-les, sense tenir cap relació amb els seus diferents públics, és una realitat que ja no fa falta comentar avui en dia. Conèixer el visitant (fins i tot abans que faci la visita), saber què troba del contingut del museu, de com es mostra, del que hi falta, del que hi sobra, de l’atenció rebuda… és bàsic per aconseguir que aquest torni i se senti a gust a dins la institució. Que el públic tengui una bona experiència del museu i se senti escoltat implicarà que el senti un poc seu i que el cuidi, en faci difusió i que hi vulgui tornar.
Per aconseguir tot això, actualment tenim una eina molt poderosa com és la web 2.0. Mitjançant el web de la institució el públic pot conèixer el museu abans de visitar-lo i decidir si val la pena fer l’esforç d’anar-hi o no; o pot interactuar amb el mateix museu, demanant informació i realitzant comentaris a través de les xarxes socials. S’obrin unes possibilitats immenses que no es poden deixar escapar. Un bon exemple l’hem tengut fa unes setmanes amb la #MuseumWeek, on museus i públic de tot el món intercanviaven comentaris i imatges a Twitter, essent una bona manera de guanyar visibilitat. Aquesta fou una experiència que només aprofitaren 3 museus de les Balears, tots tres mallorquins: Can Prunera, Es Baluard i el Museu de Mallorca.
A Art-Xipèlag n’estam convençuts d’aquestes possibilitats i com a Observatori de la Cultura de les Illes Balears, hem volgut conèixer l’adaptació a la web 2.0 dels museus de les Illes i sobretot de la seva presència a les diferents xarxes socials. No hem volgut realitzar un estudi sobre seguidors, engagement o publicacions a les xarxes socials (això ja seria una altra investigació), hem volgut conèixer l’estat general dels nostres museus davant els nous mitjans de comunicació i difusió.
Els professionals de la cultura sovint ens queixam de la poca presència de públic als esdeveniments que organitzam però tal vegada ens falta parlar més el mateix idioma. Segons un estudi d’OBS Bussines School sobre l’ús de xarxes socials a Espanya al 2014, un 73% d’internautes les utilitzen activament, això representa més de 17 milions de persones a tot l’Estat Espanyol. La xarxa més utilitzada és Facebook però les que més augmenten són Instagram i Pinterest. Si miram dades de Balears (IBESTAT) corresponents al 2014, el 95,57% de persones de les Balears utilitzen internet. Són dades suficientment importants per a que les entitats culturals s’interessin i apliquin aquests nous (ja no tan nous) llenguatges.
Museus i Xarxes a Balears
En el nostre estudi hem investigat 79 entitats, entre museus, col·leccions museogràfiques i centres d’interpretació. Hem analitzat les seves webs i la seva presència a xarxes i podem dir com a resum, que encara falta molt perquè aquestes entitats estiguin del tot adaptades a les noves tecnologies. Algunes ni tan sols tenen web pròpia (concretament un 34.28%) sinó que es mostren a través dels webs d’institucions públiques (Ajuntaments, Consells, Govern Balear). Altres museus estan inclosos a dins el web d’altres entitats més grosses, com per exemple el Museu Puget, que està inclòs dins el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa o el Museu Etnològic de Muro, que està inclòs dins el web del Museu de Mallorca.
Pel que respecta a la presència a xarxes socials, el resultat encara és pitjor. Un 51.90% de museus de les Balears no té presència a cap xarxa social i del 48.10% restant molts només tenen presència a 1 o 2. També hem trobat museus que tenen perfils a algunes xarxes però no els mostren al web, dificultant així que el seu públic les conegui i les pugui utilitzar per interactuar amb ells.
La xarxa més utilitzada és Facebook, seguida de Twitter i, curiosament, les xarxes especialitzades en mostrar imatges, com Instagram o Pinterest, no són utilitzades per cap museu de les Illes. Unes xarxes que, com hem vist abans, són les que més augmenten el seu nombre d’usuaris. Aquesta dada és si més no curiosa perquè són xarxes que podrien ser molt útils als museus per poder compartir les seves col·leccions museogràfiques, exposicions o activitats.
Per altra banda, hem trobat 1 museu que facilita l’audioguia (el Museu d’Història de la Ciutat, al Castell de Bellver) i 10 museus que tenen rss, és a dir, que faciliten al seu públic la possibilitat de rebre els continguts escollits, directament al seu ordinador.
Si realitzam una anàlisi per illes, podem veure que dels museus amb visibilitat web trobats (55) , una àmplia majoria corresponen a l’illa de Mallorca.
Museus amb web, per illes (%)
Respecte a l’ús de xarxes socials, a continuació us mostram el percentatge dels museus que hi tenen presència, respecte a la totalitat de museus analitzats a cada illa.
La majoria de museus de Mallorca que tenen presència a xarxes utilitzen Facebook (un 45.76%) i igual passa amb Menorca (50%) i Eivissa (25%). L’únic museu de Formentera analitzat (el Museu Etnogràfic) no té presència a cap xarxa social i el mateix succeeix amb el Museu de Cabrera.
També s’ha de remarcar que, tenir un perfil a una determinada xarxa social, no implica una publicació de continguts ni una interactuació amb el públic. Aquest fet passa sobretot amb la xarxa Google+, on algun museu hi té perfil obert però no hi ha realitzat ni una sola publicació.
Xarxes utilitzades pels museus de les diferents Illes (%)
El nostre estudi no està tancat i seguirem investigant el tema, esperant que les possibilitats de la xarxa i les noves tecnologies siguin de cada vegada més utilitzades pels museus de les Balears, aconseguint així ser més socials i més viscuts. Evidentment, la Web 2.0 no és la solució perfecta a tots els problemes i crisis que encara sofrim però des d’Art-Xipèlag pensam que és un ajut molt important que s’ha d’aprofitar.
Ja per acabar, us mostram la relació de museus i col·leccions museogràfiques analitzats, amb les seves respectives xarxes.
[gview file=”http://artxipelag.com/wp-content/uploads/2015/04/museusixarxesBalearsrectificat.pdf”]
Fonts estadístiques:
-IBESTAT: estadístiques de les Illes Balears
-OBS Social 2015. Situación de las redes sociales en 2014. OBS Bussiness School