L’exposició posa en rellevància el llegat del filantrop, que va donar el casal a l’Ajuntament de Palma perquè sigui un espai dedicat a la cultura.
Palma. 18/05/2023 –El tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, el coordinador general de Cultura, Miquel Àngel Contreras, la Directora general de Cultura i Comunitat, Tina Codina, el director general de Promoció i Difusió Cultural Marcos Augusto Lladó han assistit a la presentació
de la mostra que recorda la figura de Josep Balaguer i Vallès (Inca, 1869 – Palma, 1951) al Casal Balaguer, que va ser la seva casa. A l’acte també han estat presents la coordinadora de l’exposició i responsable de l’espai, Isabel Pérez i les comissàries Aránzazu Miró i Mireia Rosa Ferriol.
Balaguer i Vallès es formà inicialment com a músic, i va destacar també com a empresari, a més de filantrop. Fou pianista, acompanyant i secretari personal del prestigiós cantant d’òpera Uetam (Francisco Mateu i Nicolau), a més de director d’orquestra i propietari de la botiga d’instruments musicals
“Antigua Casa Banqué”. També fou col·leccionista i un important mecenes de les arts.
La mostra, comissariada per Aránzazu Miró i Mireia Rosa Ferriol, recull mitjançant diferents panells i documents, les diverses vessants com a músic i amant de les arts. Destaca, dins l’exposició, la compra i col·locació de l’orgue Walcker dins la sala de música del casal palmesà. Balaguer va comprar
el casal l’any 1927 juntament amb les seves germanes, i donà el casal l’any 1951, després de la seva mort, a l’Ajuntament de Palma perquè fos la seu del Cercle de Belles Arts.
L’orgue instal·lat a la sala de música de Can Balaguer és una peça rellevant de la mostra. L’orgue conté un aparell que anticipà la gran revolució que significà la difusió massiva de música: l’organola, amb el seu sistema de reproducció automàtica de rotlles perforats i que és l’origen d’un destacat canvi de paradigma al qual avui estem acostumats: el consum de música a voluntat.
Josep Balaguer es va barallar amb diferents orgueners fins a tenir el que volia:
Juan Melcher d’Almendralejo (Badajoz) li va facilitar un orgue de saló provinent d’un casal senyorial de Valladolid. Abans havia estudiat el manual d’organologia més actual i havia comanat pressupostos. A la història hi participà l’orguener José Heigl, domiciliat a Madrid. Josep Balaguer deixà establerta la disposició de la consola elèctrica amb organola aplicable a l’orgue, que finalment aquest orguener es va fer càrrec de la compra de l’orgue.
El maig de 1930 l’organista Charles Tournemire s’havia compromès per a la inauguració de l’instrument. L’orgue no va estar a punt. El resultat final va involucrar la Casa Walcker alemanya i el seu delegat a Espanya, Juan Braun. Hi ha constància documental que l’orgue estava muntat l’any 1932. L’orguener Juan Braun tornà a comparèixer el 1934 per a una posada a punt i afinació; semblava que la dinamo era la causa de la fallada del motor.
A més de pianista i amant de l’orgue, el també empresari Josep Balaguer amb l’Antigua Casa Banqué va desenvolupar una carrera com a director musical, primer al capdavant de les bandes militars de Palma i d’Inca i, durant la guerra, amb la Banda-Orquestra, gràcies a la qual un centenar de músics evitaren
anar al front.
Ca seva fou el cau, a través del Cercle de Belles Arts, de la formació de l’Orquestra Simfònica de Mallorca, el bessó de l’actual orquestra. Josep Balaguer en fou el promotor i preparador, fins a entregar la batuta al
coreà Eaktay-Ahn, que la dirigí de 1946 a 1959
Al tombant de segle XIX eren habituals les trobades ludicomusicals de societats d’esbarjo, com les vetlades musicals que tingueren lloc a les rerebotigues de Casa Perelló o Casa Banqué. L’any 1932 Josep Balaguer titulava una fotografia de la sala de música de casa seva “Saló homenatge als meus estimats mestres”, i que encara avui es poden veure al casal palmesà.
Devora el gran orgue, les cornucòpies il·luminen l’entorn reproduint el retrat i el nom dels seus professors. Amb ells s’explica el moment musical en què va participar activament Balaguer: del cantant d’òpera Uetam a Albéniz, o compositors mallorquins com Guillem Massot.
